TDAH.

En aquesta entrada em centraré amb el Trastorn de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) que els meus companys de classe presentaren fa una parell de setmanes. 
Com sempre abans de començar a parlar sobre allò que més em va cridar l'atenció de la seva presentació del tema, és necessari conèixer d'una manera molt resumida aquest concepte.

Tota la informació que presentaré a continuació prové d'una pàgina web centrada amb el TDAH, es tracta de TDAHYTU. En ella podreu trobar tot tipus d'informació totalment completa i molt bona sobre el TDAH.

A partir d'aquí, el TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per un desenvolupament inapropiat del nivell d'atenció, hiperactivitat-impulsivitat present abans dels 7 anys i que produeix un deteriorament clínicament significatiu en dues o més àrees/aspectes de la vida del nin. Actualment és un dels trastorns més presents en la infància.

En aquesta web també es poden observar una gran quantitat de vídeos informatius, infantils... que parlen sobre aquest trastorn. Els meus companys presentaren el vídeo que podeu veure més abaix, protagonitzat per un nin anomenat Pablo de 7 anys, que pateix aquest trastorn:

Trastorns de conducta.

En aquesta entrada tractaré un altre tema duit a terme pels meus companys i a classe, es tracta dels trastorns de conducta.

És un trastorn del comportament, que moltes vegades es diagnostica a la infància, i que es casracteritza per comportaments antisocials que poden incluir la irresponsabilitat, el comportament transgresor, la violació dels drets dels altres i/o l'agressió física cap els altres.

Una vegada que sabem que són els trastorns de conducta, cal dir que una de les coses que més em va cridar l'atenció de la presentació dels meus companys va ser la tècnica de l'economia de fitxes. Es tracta d'una técnica psicològica de modificació conductual, utilitzada principalment amb nins, per a promoure i reforçar les emissions de conductes socialment desitjables, seleccionades i operacionalment definides quan s'inicia el programa. Generalment es tracta de conductes que el nin no realitzaria espontàneament, almenys no tan freqüentment com esperen els que l'eduquen o desitgen modificar la seva conducta.

Taula de bon comportament - Blog Alicia Llanas

Autisme.

L'autisme és un trastorn que afecta al desenvolupament del sistema nerviós. Presenta una sèrie de trets específics:

- Inflexibilitat o adherència als estímuls de l'entorn.

- Absència emocional.

- Dificultats en la imaginació.

- Estereotipació i repetició.

- Soletat.

Per a facilitar la comunicació de les persones que presenten aquests tipus de limitació trobam els pictogrames i el llenguatge bimodal:

ELS PICTOGRAMES

- Representen un objecte, figura...

- Caràcter visual.

- Perceptibles, simples i permanents.

- Recurs comunicatiu.

Aquests serveixen per a estructurar la jornada escolar, facilitar la comprensió dels missatges que transmeten a diari, per desenvolupar activitats cognitives, desenvolupar activitats lingüístiques, regular conductes disruptives i fomentar l'autoregulació emocional.

EL LLENGUATGE BIMODAL

Serveix d'ajuda per al desenvolupament del llenguatge i de la comunicació per a aquells infants que pateixen algún tipus de limitació que els impedeix parlar amb normalitat.

Discapacitat auditiva.

En aquesta entrada parlaré sobre la discapacitat auditiva, un tema presentat pels meus companys de classe. En la seva presentació varen mostrar un vídeo en el qual apareixien dos joves anomenats Joan i Ita, que contaven les seves experiències com a persones amb discapacitat auditiva i com aquesta limitació no els ha impedit seguir endavant i arribar a aconseguir els seus somnis.

La meva intenció era plasmar aquest vídeo del que he parlat aquí, però no l'he trobat, així que faré un breu resum del que és aquesta discapacitat, les seves característiques...

La discapacitat auditiva és un dèficit total o parcial en la percepció auditiva. Si es perd aquesta capacitat de forma parcial s'anomena "hipoacusia" i si es perd per complet es nom "cofosis". Per tant, les persones que la pateixen tendran problemes per a sentir i es veurà afectada la seva capacitat de comunicació. Aquests problemes es poden detectar mitjançant una prova d'audiometria (intensitat i freqüència de sons).

Pot ser una aspecte hereditari, pot aparèixer com a conseqüència d'un traumatisme, d'una malaltia, d'una llarga exposició al soroll o per la ingesta de medicaments massa agresius pel nirvi auditiu. 
Finalment, és important saber que depenent del moment en el que es produeix la discapacitat, i en funció de l'adequació del procés educatiu i/o rehabilitador, es trobaràn persones que realitzin lectura labiofacial i que es comuniquen oralment o altres que es comuniquen a través del llenguatge de signes. 

Superdotats.

En aquesta entrada tractaré el tema dels superdotats, presentat a classe pels meus companys. 

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) una persona superdotada és aquella que conta amb un coeficient intel·lectual superior a 130''. Tot i això, reconèixer a un nin superdotat no és fasil. Tan sols un 2% de la població infantil iguala o supera el coeficient intel·lectual per a ser qualificat com a tal i quasi la meitat solen ser nins problemàtics amb baix rendiment acadèmic i en alguns casos, fracàs escolar.

Si no es detecta a temps el nin es pot sentir desmotivat i es pot aburrir a l'escola. A més, el professorat no sol estar preparat per a identificar aquesta qualitat i no saben potenciar les seves capacitats.

A Estats Units tenen una gran experència en l'educació a nins superdotats. Fa 20 anys que publiquen programes educatius d'aquest tipus. Actualment el model més acceptat és el creat pel doctor Joseph Renzulli.
Aquest especialista estableix el model dels tres anells on s'analitzen les característiques que l'individu superdotat ha de presentar per a ser considerat com a tal:

1. Capacitat intel·lectual superior a la mitja.

2. Alt grau de dedicació a les tasques.

3. Alts graus de creativitat.

Discapacitat intel·lectual.

En aquesta entrada parlaré sobre la discapacitat intel·lectual.

Es tracta d'una discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa que es manifesta en habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Es a dir, implica una limitació en les habilitats que la persona aprèn per a funcionar en la seva vida diària i que li permeten respondre en distintes situacions i en llocs (contextes) diferents.

El següent vídeo va ser mostrat en la presentació que els meus companys feren sobre el tema. És una iniciativa que parteix de la fundació "AMPANS", una fundació que es compromet amb les persones amb discapacitat intel·lectual.

Ampans es va iniciar com una associació sense ànim de lucre l'any 1965 per un grup de pares i mares preocupats per l'educació i la integració dels seus fills amb discapacitat intel·lectual. Un dels primers serveis que es va oferir varen ser els tallers d'integració sociolaboral a les escoles, entre d'altres, i així fins a l'actualitat.
Per tant, la seva misió és treballar per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual de la zona en la qual es troba aquesta fundació, creant i gestionant centres, serveis... amb criteris d'eficiència i eficàcia.

A les Illes Balears un exemple clar de fundació que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual és la fundació "Mater Misericordiae".

Discapacitat motora.

En aquesta entrada parlaré sobre la discapacitat motora, un altre tema presentat a classe pels meus companys.

La discapacitat motora és un grup d'alteracions, conseqüència de distintes disfuncions produïdes en els sistemes que desenvolupen el moviment (aparell locomotor). L'afectació pot variar en tipus i grau, tinguent en comú que pot limitar algunes de les activitats que realitzen altres persones de la seva mateixa edat cronològica. 

Com he dit abans hi ha diferents tipus:

- Espina bífida: malformació de la columna.

- Paràl·lisi cerebral: trastorns en la visió, llenguatge, desenvolupament...

- Distròfia muscul·lar

El que més em va cridar l'atenció varen ser els diferents sistemes de comunicació que les persones que pateixen discapacitat motora feien servir per a poder comunicar-se:

- S.P.C.

- Sistema Bliss: ús de diferents símbols. Adequat per a edats més altes.

A partir d'aquests símbols les persones que patien aquesta discapacitat tenien la posibilitat de comunicar-se amb la resta. Inclús s'han anat escrivint diccionaris basant-se en aquests sistemes per a que les persones que el desconeguin puguin comunicar-se amb els discapacitats motors.

La deficiència visual.

En aquesta entrada presentaré el primer tema tractat pels meus companys de classe: LA DEFICIÈNCIA VISUAL.

Abans de començar és necessari conèixer el concepte de deficiència visual. Segons la definició proporcionada per la ONCE, parlam de persones amb ceguera quan ens referim a aquelles persones que no veuen res en absolut o tan sols tenen una lleugera percepció de la llum.

A partir d'aquí m'agradaria centrar-me en el vídeo de la ONCE que varen mostrar en la presentació, un vídeo que personalment em va agradar molt i em va cridar molt l'atenció.
Es tracta d'un vídeo titulat "El color de les flors" en el qual apareix com a protagonista un nin petit anomenat Diego que és ceg de naixement. A aquest nin se li presenta un repte dins l'aula, ha d'explicar una cosa que mai ha vist: el color de les flors. Però tot i això ell no es deixa vèncer per la seva limitació i surt endavant realitzant igual que la resta dels seus companys la feina que se li ha plantejat.



El que més em va cridar l'atenció va ser la força del nin davant aquest problema. No va posar com excusa en cap moment la seva deficiència per tal de no fer la feina. Al contrari, ell cercava la manera de poder fer-ho sense haver de dir: NO PUC PERQUE SOC CEG!
Inclús els seus companys o pares el podrien haver ajudat a fer la feina diguent-li de quin color eren les flors... Però no, ell no va consentir que els altres li donassin la respota correcta ja que per a ell no ho era, no ho havia vist mai. Finalment va realitzar la feina amb la seva veritat, guiant-se a partir d'altres sentits, en aquest cas l'oïda.

Per tant, com a conclusió, pens que tot i que la resposta del nin a la feina no va ser la correcta, s'ha de tenir en compte que per a ell, amb la seva deficiència visual, si que ho era. No es pot donar per dolenta la feina realitzada per aquest nin en aquest cas. El que vull dir amb això és que els mestres han de saber presentar diferents maneres o posibilitats d'avaluació davant aquests nins segons les feines que se'ls mani a fer.

Fundació "Mis talentos". Educació Inclusiva

La Fundació "Mis talentos" néix en el 2009 i cerca la igualtat d'oportunitats educatives per nins i nines amb Necessitats Educatives Especials proporcionant a les escoles diferents tipus de serveis que els hi proporcionin les estratègies necessàries pels diferents casos que presentin.
Aquesta fundació té en compte les necessitats educatives dels infants a nivell mundial, però es centra en el seu país d'origen, que és Xile. A Xile es decanta de les escoles a tots aquells infants que presenten algún tipus de dificultat (autisme, síndrome de down...). Per tant, aquesta fundació el que pretén és acabar amb aquesta discriminació a les escoles xilenes i poder educar a aquests infants amb el mateix dret que tenen els altres.

La darrera campanya realitzada per la Fundació "Mis talentos" contra aquesta situació ha rebut molta implicació per part del seu país i també per part d'altres països que estan molt implicats en la causa:

Per acabar diré que és molt trist que avui en dia molts països encara presentin aquestes situacions. Per tant si a algú li interessa prestar ajuda a aquesta fundació que faci click aquí ------ COL·LABORA AMB XILE

Filosofia en les aules... Ensenyem a pensar !

En aquesta entrada parlaré sobre el paper de la filosofia en l'educació, tema que va presentar la filòsofa catalana que va assistir a la UIB la pasada setmana a realitzar una conferència sobre aquest tema.

L'assignatura de filosofia és coneguda, en el currículum escolar de secundària, com aquella assignatura que es limita a ensenyar les diferents corrents de pensament que han aparegut al llarg de la història. 

Des del meu punt de vista, la filosofia hauria d'estar present des de l'etapa infantil del nin, no com una assignatura en sí, sinó que hauria d'aparèixer d'una manera més lleu a partir de valors, del pensament crític i de la reflexió crítica dels infants.

Els nins de bén petits sempre demanen el perque de les coses, ja que volen conèixer com funciona el món i tenen molta curiositat per totes les coses que el rodetgen.

Per tant la filosofia a les aules es pot convertir en alguna cosa més que una gran llista de pensadors amb les seves teories, pot convertir-se en un espai on els infants formin debats, es plantegin dubtes i conflictes que han de resoldre a partir d'una reflexió individual i, posteriorment conjunta, prenguin la capacitat de criticar, dialogar... I a la vegada es podria convertir en un concepte transversal que es dugués a terme en totes les assignatures. 

LA FILOSOFIA NO S'APRÈN, ES PRACTICA.