En aquesta entrada parlaré un poc sobre un tema que presenta molta polèmica en el centre en el qual hem trob fent les pràctiques.
Com ja he contat en entrades anteriors, estic fent les pràctiques a una petita escola de poble, en el 1er cicle de Primària i en la meva aula hi ha una sèrie de nins que estan esperant que els hi realitzin un estudi sobre si presenten o no algun tipus de problema en el seu aprenentatge.
La problemàtica sorgeix en el fet de que aquests infants i les seves famílies, tal i com m'ha informat la meva tutoria, duen uns 3 mesos aproximadament esperant a que l'equip de suport del centre els hi faci les proves pertinents per a saber si aquests alumnes requereix o no d'una sèrie d'adaptacions curriculars...
La resposta de l'equip de suport a les nombroses queixes és que el més important per a ells en aquests moments es atendre a les necessitats que presenten els alumnes de 6è ja que aquests el proper any passen a l'institut i per tant requereixen d'uns estudis i una preparació més important que la de la resta.
Des del meu punt de vista, crec que els arguments que fa l'equip directiu no són del tot certs ja que consider que tots els alumnes i els seus problemes són igual d'importants, tinguin la dificultat que tinguin. Estar clar que uns necessitaran més ajuda que altres, però la importància i el temps que requereixen són iguals per a tots. Inclús m'atrevesc a dir que els infants de 1er cicle encara es troben en l'etapa madurativa i per tant, intentar arreglar, millorar o establir una sèrie de pautes a una edat tan temprana serà millor i més afectiva a la llarga.
martes, 25 de marzo de 2014
Xerrada amb l'Organització Mater Misericordiae.
Per a informació general: http://www.orgmater.org/opencms/mater_ca/
Per a treballs i activitats: http://www.mater.org.es/opencms/treballinatura_ca/
Alguns dels aspectes que es varen tractar en la xerrada a la UIB puc destacar els següents a partir d'un petit resum:
Mater Misericordiae és una organització sense ànim de lucre que treballa amb persones amb discapacitat intelectual des de que neixen fins que tornen vells.
En aquesta organització intenten potenciar:
- Les seves habilitats.
- Nivell cognitius.
- La seva autonomia.
- La seva qualitat de vida.
La feina de la gent de Mater Misericordiae és la de encarregar-se de la millora en la qualitat de vida de totes les persones que en formen part.
Alguns dels serveis que presenten per a poder fer front a aquestes necessitats són:
- Atenció temprana.
- Educació Especial / Aules ASCE
- Transició a la vida adulta.
- Centre ocupacional.
- Centre de dia (hi assisteixen les persones més afectades per la discapacitat, un exemple seria la gent més major).
- Residència.
- Vivenda tutelada.
- Centre especial de feina (CEE).
- Inserció laboral.
Pel que fa a la inserció en el món laboral, cal destacar:
- La formació: cursos SOIB, Ministeri d'Educació, LEADER...
- Inserció laboral: per una banda els usuaris (treballar habilitats pre-laborals, acompanyament, gestió de documentació, recursos...) i per una altra banda les empreses (donar a conèixer els perfils, els serveis, assessoraments, ajudes i bonificacions).
I per acabar, cal comentar un projecte que duen a terme en l'actualitat tots els adolescents amb discapacitat intelectual que formen part d'aquesta organització. El projecte rep el nom de "Vull ser autònom", en ell les habilitats que treballen són:
- Habilitat social, higiene i imatge, autodeterminació...
- Transport públic i recursos comunitaris.
- Moneda i horaris.
- Companyerisme / empatia
- Autoestima.
- Alimentació / deports / estil de vida
Entrevista a una directora. Diari de Mallorca
En aquesta entrada comentaré un poc una entrevista a la directora de l'escola "CEIP Els Tamarells" la qual afirma que la principal necessitat del centre és la de professorat de suport per atendre tanta diversitat.
Es tracta d'una escola amb 397 alumnes i 32 professors, situada a s'Arenal, una zona molt turística de Mallorca i "aquesta podria ser una de les principals causes de la necessitat de professorat de suport", segons declara M. Magdalena Amer Forteza, la directora del centre.
El problema parteix del "factor turisme" del que parlava abans. La majoria de la població de la zona treballa a l'hoteleria, per tant només una part de l'any. D'aquesta manera molts pares, durant els mesos de l'hivern que coincideixen majoritariament en l'any acadèmic, es veuen obligats a canviar de domicili pel tema de la feina. Això dóna pas a una sèrie de baixes en l'escola.
A la vegada que es produeixen tantes baixes, també hi ha un gran nombre d'altes, inclús superior al nombre de baixes. La majoria d'aquests alumnes són infants de fora de Mallorca, amb altres nacionalitats... Aquest fet és totalment al contrari a l'anterior, gent de fora ve a probar sort amb la feina a la illa pel fet de que és una zona turística i rica en aquest aspecte.
El fet d'aquest gran nombre d'altes representa el desenvolupament d'un pla d'acollida que comença amb l'entrevista inicial amb la família i segueix amb l'avaluació inicial dels coneixements de l'alumne i la detecció de les possibles necessitats.
D'aquesta manera, i per acabar, la directora del centre en aquesta entrevista reivindica la necessitat de professorat de suport ja que l'organització per a atendre tanta diversitat ho requereix (desdoblaments de classes, confecció de petits i mitjans grups segons les necessitats i realització de tallers a cada cicle.).
Noticia del Diari de Mallorca - Secció "Diari de l'escola". (19/03/14)
Títol article: "La principal necessitat és la de professorat de suport per atendre tanta diversitat".
(Biel Gomila, Palma)
Es tracta d'una escola amb 397 alumnes i 32 professors, situada a s'Arenal, una zona molt turística de Mallorca i "aquesta podria ser una de les principals causes de la necessitat de professorat de suport", segons declara M. Magdalena Amer Forteza, la directora del centre.
El problema parteix del "factor turisme" del que parlava abans. La majoria de la població de la zona treballa a l'hoteleria, per tant només una part de l'any. D'aquesta manera molts pares, durant els mesos de l'hivern que coincideixen majoritariament en l'any acadèmic, es veuen obligats a canviar de domicili pel tema de la feina. Això dóna pas a una sèrie de baixes en l'escola.
A la vegada que es produeixen tantes baixes, també hi ha un gran nombre d'altes, inclús superior al nombre de baixes. La majoria d'aquests alumnes són infants de fora de Mallorca, amb altres nacionalitats... Aquest fet és totalment al contrari a l'anterior, gent de fora ve a probar sort amb la feina a la illa pel fet de que és una zona turística i rica en aquest aspecte.
El fet d'aquest gran nombre d'altes representa el desenvolupament d'un pla d'acollida que comença amb l'entrevista inicial amb la família i segueix amb l'avaluació inicial dels coneixements de l'alumne i la detecció de les possibles necessitats.
D'aquesta manera, i per acabar, la directora del centre en aquesta entrevista reivindica la necessitat de professorat de suport ja que l'organització per a atendre tanta diversitat ho requereix (desdoblaments de classes, confecció de petits i mitjans grups segons les necessitats i realització de tallers a cada cicle.).
Noticia del Diari de Mallorca - Secció "Diari de l'escola". (19/03/14)
Títol article: "La principal necessitat és la de professorat de suport per atendre tanta diversitat".
(Biel Gomila, Palma)
lunes, 17 de marzo de 2014
App per a nins amb Necessitats Educatives Especials.
En aquesta entrada parlaré sobre una notícia publicada dia 16 de juny del 2013 a la pàgina web "El Correo" ( www.elcorreo.com ). Aquesta notícia va ser titulada com "Una app per a nins amb una Necessitat Educativa Especial" i com bé indica el títol es tracta de la creació d'una aplicació per a mòvils, tablets i ordenadors destinada a nins que pateixen un Trastorn de l'Espectre Autista o Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, però també pot servir en l'educació d'altres nins, tot i que no tenguin cap tipus de problema.
Link de la notícia: http://www.elcorreo.com/salud/psicologia/20130716/movil-tdah-autismo-aprendizaje-201307141851-rc.html
Link de la notícia: http://www.elcorreo.com/salud/psicologia/20130716/movil-tdah-autismo-aprendizaje-201307141851-rc.html
 |
| Escena de la pel·lícula documental sobre l'autisme "Over the Hills and Far Away" |
Aquesta iniciativa parteix d'un projecte dels alumnes de 3r del Grau en Educació Primària amb menció en Necessitats Educatives Específiques, de la Universitat Pontificia de Salamanca i es va presentar en societat el passat mes d'agost. La idea d'aquesta app, anomenada TINEPET, es basa en una mascota virtual que dóna una sèrie d'ordres senzilles, de manera que l'usuari, si les va entenent, pot anar avançant. Aquesta eina presenta diverses categories que treballen diferents habilitats, algunes per a millorar dèficits de comunicació i altres per a seqüenciar les activitats diaries i fomentar la memòria a curt termini.
Des del meu punt de vista, es tracta d'una bona iniciativa ja que avui en dia es pot observar que les noves tecnologies tenen un pès molt important en la societat, la majoria de les coses parteixen d'aquestes i els infants estàn molt entregats a elles. Per tant la creació d'una aplicació o un joc d'aquest tipus per a nins amb dificultats és un molt bon recurs ja que és una estratègia més dinàmica per a ells, consisteix en rebre una ajuda positiva per a ells jugant i sense que ells en siguin conscients. Aquests nins necessiten maneres diferents d'ajuda, allunyades de les típiques intervencions que reben i per tant pens que amb la creació d'aquesta aplicació es pot cobrir aquesta carència i pot supossar el començament de moltes més aplicacions que permetin aquest tipus d'ajuda. Aixi que, i per acabar, esper que tengui molt d'èxit i ajudi a molts nins que ho necessiten.
Aquí es pot observar un vídeo documental de la Universitat Pontificia de Salamanca que presenta el projecte TINEPET:
En aquest link es pot trobar informació sobre l'aplicació i la seva descàrrega:
El joc de la NASA.
En aquesta entrada comentaré una de les activitats que vàrem realitzar a una de les classes d'aquesta assignatura. Aquesta activitat reb el nom de "El joc de la NASA" i des del meu punt de vista es tracta d'una manera molt bona i dinàmica de veure com les decisions preses en equip són més encertades que les decisions preses de forma individual, i que el treball en equip, en general, és més eficaç que el treball individual.
Consider que és una eina molt bona i que, per tant, moltes escoles la podrien utilitzar com a joc per a que els nins vegin la importància que té el treball en grup i l'èxit que té aquest. També promou positivament a que els nins, sobre tot els que presenten algún tipus de necessitat educativa, siguin conscients de que poden demanar ajuda als seus companys si tenen algun tipus de dubte per tal de resoldrer-ho i no tenir por a fer-ho, ja que d'aquesta manera aprenen tant ells com els altres als quals demana ajuda.
Aquest joc parteix d'una història que es pot veure a continuació:
Una vegada llegida cada persona ha de fer una classificació dels objectes de major a menor importància, segons la opinió individual de cada un. Aquesta classificació és quantitativa.
Seguidament es presenta part de la plantilla de classificació. Aquest seria l'exemple que jo vaig realitzar i finalment apareix la interpretació dels resultats i les conclusions pertinents:
Consider que és una eina molt bona i que, per tant, moltes escoles la podrien utilitzar com a joc per a que els nins vegin la importància que té el treball en grup i l'èxit que té aquest. També promou positivament a que els nins, sobre tot els que presenten algún tipus de necessitat educativa, siguin conscients de que poden demanar ajuda als seus companys si tenen algun tipus de dubte per tal de resoldrer-ho i no tenir por a fer-ho, ja que d'aquesta manera aprenen tant ells com els altres als quals demana ajuda.
lunes, 10 de marzo de 2014
Inici de les pràctiques.
En aquesta entrada parlaré sobre l'inici de les meves pràctiques a una escola, la classe i els alumnes amb els quals conviuré durant els 3 mesos que duren les pràctiques, la metodologia que segueixen els infants a partir de la visió que he tingut aquesta primera setmana...
D'aquesta manera, partint d'aquesta entrada inicial de les pràctiques podré fer una reflexió i comparació al final del blog a partir de totes les entrades que vagi pujant sobre les vivències que tindré a l'escola.
Per començar amb la descripció detallada d'aquests primers dies, cal dir que l'escola en la qual hem trob està situada a les afores de Palma, es a dir, es tracta d'una escola "de poble". Pel que he pogut observar i també segons la meva opinió, pens que aquest tipus d'escoles són més familiars i acollidores que les del centre de Palma ja que es podria dir que pel fet de trobar-se a un poble la majoria de les famílies es conèixen entre elles, amb els professors i amb els nins. Per norma tots els nins conèixen a tots els mestres i viceversa. Dic tot això perque segons el que he pogut observar aquests dies a l'escola i a partir de les meves vivències de més petita a l'escola que jo anava (centre de Palma) hi ha una gran diferència pel que fa a aquest aspecte.
Deixant un poc de costat la reflexió anterior, parlaré un poc de l'aula a la qual estic. Es tracta d'una aula de 1er cicle de Primària, concretament 2n de Primària. En aquesta classe hi ha 26 nins d'entre 7 i 8 anys. D'aquests 26 alumnes n'hi ha un d'ells que té 9 anys i ha repetit per certs problemes d'autoestima i aprenentatge, a la vegada hi ha un altre alumne al qual observaren certes dificultats en l'escriptura i la lectura en diferents àrees, d'aquesta manera procediren a la demanda de suport per a estudiar el cas i posteriorment si era necessari diagnosticar el problema. Cal dir que aquest cas encara està en estudi.
En general es tracta d'un curs que presenta un bon clima de companyerisme i educació, que tenen un bon ritme d'aprenentatge i casi no presenten dificultats en les distintes àrees.
Pel que fa a la metodologia, aquesta m'ha sorprès bastant ja que es tenen molt en compte els sentiments dels infants. Un exemple és la rutina que duen a terme cada dematí. Els alumnes quan entren a l'aula tot d'una agafen una etiqueta que posteriorment enganxen a les seves taules. Aquestes etiquetes presenten un dibuix d'una cara que representa distints sentiments (sorprès, trist, molt content, enamorat...). D'aquesta manera cada dematí la mestra observa les etiquetes que han posat els nins a les seves taules i ho comenten entre tots.
Pens que aquesta activitat és una bona eina per a crear un bon clima d'aula, per a motivar als nins, per allunyar-los de la rutina diaria de llibres i més llibres i per a que els nins entenguin que l'escola no només és un lloc on van a estudiar, aprendre, a que els renyin... Sinó que també és una segona casa per a ells i que d'aquesta manera es sentin bé, sentin que els poden ajudar amb els seus problemes... A la vegada, amb aquesta activitat, els infants es conèixen entre ells i conèixen els sentiments dels seus companys.
Ens coneixem bé.
Benvinguts al meu blog dedicat a l'assignatura d'Atenció a l'Alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu a l'Escola.
Aquest blog serà una eina reflexiva en la que podreu observar els temes teòrics duits a terme en les sessions de l'assignatura a la UIB, les diferents exposicions dels treballs presentats a classe i finalment algunes de les meves experiències viscudes a l'escola en la qual faig pràctiques.
A continuació, abans de començar amb el blog es necessari fer una petita presentació:
Em dic Marina Palmer Nigorra i tenc 20 anys. Actualment estic cursant 3r d'Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears i com ja he anomenat anteriorment estic realitzant les pràctiques a una escola pública de Mallorca.
La principal qualitat que tenc és que soc una persona molt ordenada i des del meu punt de vista bastant responsable. Per una altra banda el principal defecte que tenc és que soc molt nerviosa.
Allò que més m'agrada dels altres és que hem tenguin en compte, m'escoltin quant xerri...
Allò que menys m'agrada dels altres és que hem menospressiïn o intentin fer-me mal.
Pens que soc bona amb les noves tecnologies, m'agrada tot allò que té que veure amb crear eines o materials amb les noves tecnologies... Cosa que pens que és un punt positiu per a la meva futura feina com a mestra.
I al contrari, pens que soc dolenta amb tot allò que té que veure amb el món de l'esport, ja que des de que era petita l'Educació Física a l'escola o qualsevol esport no era un punt a favor per a mi.
La meva afició favorita és escoltar música i a la vegada, sempre que hem sigui possible, assistir als concerts dels meus cantants o grups preferits.
Finalment, he escollit aquesta menció perque pens que pot servir-me de molt en el meu futur ja que hem pot proporcionar les eines i estratègies necessàries per a poder fer front a les diferents situacions que poden sorgir-me com a mestre i d'aquesta manera pens que seria molt positiu poder formar-me en aquest sentit i conèixer els diferents mètodes que es poden utilitzar per tal de tenir èxit en aquesta feina.
Aquest blog serà una eina reflexiva en la que podreu observar els temes teòrics duits a terme en les sessions de l'assignatura a la UIB, les diferents exposicions dels treballs presentats a classe i finalment algunes de les meves experiències viscudes a l'escola en la qual faig pràctiques.
A continuació, abans de començar amb el blog es necessari fer una petita presentació:
Em dic Marina Palmer Nigorra i tenc 20 anys. Actualment estic cursant 3r d'Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears i com ja he anomenat anteriorment estic realitzant les pràctiques a una escola pública de Mallorca.
La principal qualitat que tenc és que soc una persona molt ordenada i des del meu punt de vista bastant responsable. Per una altra banda el principal defecte que tenc és que soc molt nerviosa.
Allò que més m'agrada dels altres és que hem tenguin en compte, m'escoltin quant xerri...
Allò que menys m'agrada dels altres és que hem menospressiïn o intentin fer-me mal.
Pens que soc bona amb les noves tecnologies, m'agrada tot allò que té que veure amb crear eines o materials amb les noves tecnologies... Cosa que pens que és un punt positiu per a la meva futura feina com a mestra.
I al contrari, pens que soc dolenta amb tot allò que té que veure amb el món de l'esport, ja que des de que era petita l'Educació Física a l'escola o qualsevol esport no era un punt a favor per a mi.
La meva afició favorita és escoltar música i a la vegada, sempre que hem sigui possible, assistir als concerts dels meus cantants o grups preferits.
Finalment, he escollit aquesta menció perque pens que pot servir-me de molt en el meu futur ja que hem pot proporcionar les eines i estratègies necessàries per a poder fer front a les diferents situacions que poden sorgir-me com a mestre i d'aquesta manera pens que seria molt positiu poder formar-me en aquest sentit i conèixer els diferents mètodes que es poden utilitzar per tal de tenir èxit en aquesta feina.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)