Dislexia.

En la classe en la qual estic fent pràctiques, com ja he comentat en entrades anteriors, hi ha un nin, el qual, la mestra i altres docents del centre que el tenen com alumne, pensen que pot tenir dislexia. Hi ha una demanda feta per part de la professora amb l'acceptació dels pares, ja que ells, igual que la mestra, observen que presenta un greu retràs pel que fa a la lectoescriptura, si es compara amb la resta de companys de classe o amb nins de la seva edat. A més a més la orientadora del centre i la PT, li han fet un seguiment dins l'aula i afirmen que hi ha un 90% de que aquest nin pugui tenir dislexia.

És cert que, a l'hora de participar a l'aula, a l'hora de donar resposta a certes preguntes que realitza la professora... ell és un dels primers que sempre aixeca la mà ja que sap la resposta, tot i que ell no és espanyol, ja que és holandès.

D'aquesta manera, aquest nin és un exemple clar de que els infants que pateixen dislexia no són "beneits", o van atrasats... com pensa molta gent. L'únic problema que ell presenta es troba en la lectura i en l'escriptura, però la lògica de certes coses, intel·ligència la té molt elevada ja que és un dels que més destaca dins l'aula.

Hi ha cordes que no fermen, sinó que alliberen.

Cortometratge "CUERDAS"



Pedro Solís va crear "Cuerdas" inspirat per la seva filla Alejandra per la manera de jugar amb el seu germà Nicolás, afectat per una paràlisis cerebral des de naixament.

Des del meu punt de vista, aquesta historia mostra la importància que té la inclusió dels infants amb aquests problemes, ja que massa tenen sobre ells quan veuen que no poden fer el mateix que la resta dels seus companys, que tenen limitacions... Per tant la interacció i acceptació per part de la resta és molt important.

Per tant, tant el sistema educatiu com tota la societat, hauria de fer el possible per acabar amb les barreres que puguin existir i que frenin a aquests infants. Està clar que les físiques no es poden remediar, però la resta de limitacions es poden disminuir i facilitar-lis així el camí.

Paràlisis cerebral.

En aquesta entrada parlaré d'un cas que hi ha a l'escola on estic fent pràctiques. Es tracta d'un nin d'Educació Infantil que pateix paràlisis cerebral.

Per a recordar un poc que és la paràlisis cerebral, tot i que ja ho vaig comentar a entrades anteriors, és una alteració que afecta al múscul, la postura i el moviment, provocades per alguna lesió en el cervell en desenvolupament. No és una enfermetat sinó un conjunt de condicions que provoquen un mal funcionament de les vies motores en un cervell en desenvolupament i que són permanents i no progresives.

A partir d'aquí puc començar a explicar com és el dia a dia d'aquest infant a l'escola. Aquest nin, al qual anomenarem Miquel presenta aquest problema des de naixament. Quan va començar a anar a l'escoleta varen necessitar incorporar a l'equip docent d'infantil una persona especialitzada en aquests casos, per a poder ajudar-lo a fer front a les seves dificultats. Aquesta persona no es separa d'ell en tot el temps que el nin es troba a l'escola, l'ajuda en totes les classes, està amb ell al menjador, en el patí...

A dia d'avui en Miquel és un infant feliç a l'escola, que té totes les ajudes que necessita, la resta de nins el tracten com a qualsevol, tot i que saben que han d'anar alerta amb ell a l'hora de jugar.

Les TIC, molt positives per a l'aprenentatge dels alumnes amb NEE.

Per a reafirmar un poc l'experiència que he comentat en l'entrada anterior, m'agradaria parlar sobre la força que tenen les TIC a l'hora d'ajudar als nins amb NEE en el seu aprenentatge. 

Ja que el sistema educatiu actual no sempre està preparat per a promoure l'aprenentatge dels seus alumnes d'una manera personalitzada, existeixen aplicacions, webs i programes a Internet que permeten facilitar l'aprenentatge dels alumnes amb NEE. 





Alguns exemples d'aplicacions que permeten fomentar l'educació d'aquests nins poden ser:
- VEO LO QUE LEO: Un software per alumnes amb visió disminuida o ceguera.
- JAWS: Lector de pantalla que converteix el text en so.

A la vegada, en lloc d'emprar aplicacions d'aquest tipus, també nosaltres mateixos podem realitzar-ne amb programes que podem trobar a Internet com:

- EDUCAPLAY
- JCLIC
- EDU365

Blog activitats medi.

En aquesta entrada parlaré del blog que vaig crear pels meus alumnes de les pràctiques.
Fa un parell de setmanes vaig explicar als nins de la meva classe el tema del paisatge de l'assignatura de Coneixement del Medi. 

Vaig pensar acabar el tema d'una manera diferent a la resta de classes sobre el paisatge que vàrem realitzar. En totes les classes presentava un Power Point explicant el que tocava donar aquell dia i posteriorment els nins realitzaven unes fitxetes sobre allò que havien après. 

Durant les meves explicacions amb Power Point em vaig adonar que els nins prestaven més atenció, tenien més interés i més iniciativa, sobretot aquells alumnes que presentaven algun tipus de dificultat, com ja he comentat en entrades anteriors. Per tant, ja que adquirien millor els conceptes i disfrutaven d'aprendre amb aquest sistema, vaig decidir preparar una sèrie d'activitats que els alumnes haurien de realitzar en parelles.

Aquestes activitats les vaig incorporar a un blog que vaig fer expressament per a ells, per a la seva classe i que podreu observar si feis click aquí: PRÀCTIQUES 2nB

Són activitats creades a la web de EDUCAPLAY que presenta una gran quantitat de recursos per a dur a terme qualsevol tipus d'activitats totalment dinàmiques pels nins. 

Aquesta sessió, que la vaig dur a terme a l'aula d'informàtica, va tenir molt d'èxit ja que va servir per a que els nins fessin feina en grup, aprenguessin i fessin un repàs d'allò que havien après d'una manera diferent i més divertida i a la vegada facilitar i motivar a aquells infants que presenten algun tipus de dificultat.

Línia de comportament.

En aquesta entrada comentaré una tècnica que faig emprar en la classe en la qual estic fent pràctiques. Aquesta tècnica la vaig trobar per Internet mentre cercava mètodes o estratègies per a poder controlar els nins i possar ordre en la classe.

Vaig decidir cercar estratègies per a poder acabar amb aquest desordre ja que a principi de les pràctiques em costava molt que els infants arribessin a fer-me cas, així com li feien a la mestra. 

Aquesta tècnica s'anomena "Línia de comportament" i consisteix en pintar una línia a la pissarra de banda a banda i explicar als nins que aquesta línia es pintarà cada dilluns a la pissara i durarà fins al divendres de la mateixa setmana. Si el divendres la línia està més curta de lo normal o directament ja no n'hi ha, hauran de quedar tots a l'hora del patí a fer una fitxa de matemàtiques a classe. 

Esta clar que els al·lots han de berenar, per tant, una vegada que han acabat la feineta i queda corregida poden sortir al pati.

Cal dir que de primeres els al·lots no s'ho prenen enserio, però una vegada que veuen que la línia de comportament i el càstig es compleix i han de quedar a la classe a fer una fitxa de matemàtiques, comencen a anar més alerta i a fer més cas.

LOMCE.

A continuació he adjuntat un vídeo que he trobat bastant interessant sobre la LOMCE. Es toquen diferents aspectes sobre aquesta llei, que han creat gran polèmica en tot el món educatiu. 

Es tracta d'un vídeo en el qual Francesco Tonucci dona la seva opinió sobre aquesta llei que es pretén impossar.

Francesco Tonucci, també conegut com a Frato, és un pensador, psicopedagògeg i dibuixant italià, autor de molts llibres, articles... sobre el paper dels nins en la societat.

"Una escuela que quiera ser realmente una escuela de todos y para todos, debe preocuparse por ofrecer a todo el mundo aquellas bases, aquellas motivaciones, aquellos modelos culturales imprescindibles :para construirse un patrimonio de conocimientos, de habilidades, de competencias". (Francesco Tonucci)

Emocions i sentiments presents a l'aula.

Una de les coses que més m'ha agradat de les diferents dinàmiques que es duen a terme en l'escola en la qual estic fent pràctiques és com treballen el tema dels sentiments i les emocions dels infants. Empren aquesta dinàmica per a treballar l'expressió oral dels infants sense que aquests s'anadonin i a la vegada interactuen amb ells, coneixent els possibles problemes que puguin tenir, com es senten...

Els alumnes dispossen d'unes "caretes" plastificades que representen diferents sentiments, com poden ser: content, molt content, trist, molt trist, pillo, enamorat, sorprés, rabios... D'aquesta manera, cada matí quan arriben a classe agafen una d'aquestes caretes depenent de com es senten i les possen sobre la seva taula. Posteriorment la professora, abans de començar la classe, passa per cada una de les taules dels alumnes per a observar com es senten i ho comenten amb ells, d'aquesta manera la mestra pot dur un control dels diferents problemes que poden sorgir dins l'aula i a la vegada treballa amb ells la comunicació oral.

XTEC.

La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és una pàgina web que presenta tot tipus de recursos i d'ajudes pels centres. Presenta un programa anomenat "Suport escolar personalitzat" (SEP), dirigit pel Departament d'Ensenyament per a l'assoliment de l'èxit escolar de tots els alumnes, amb la finalitat de contribuir a donar resposta a les necessitats individuals d'aprenentatge de cada nin i nina.

Si voleu més informació o una descripció més detallada del SEP podeu fer click en la imatge anterior.

Alguns dels recursos que he observat i que he considerat molt interessant són:

- Instruments per a aprendre a aprendre: instruments de treball per a aconseguir una bona gestió d'aula orientada a millorar la capacitat dels alumnes per a aprendre a aprendre i ser autònoms.

- Treball cooperatiu: fer que els alumnes aprenguin a fer feina en grup i cooperar amb la resta.

- Dos mestres a l'aula: pretén atendre i augmentar el suport a tots els alumnes de l'aula, adequant la programació i la intervenció per a garantir una atenció més personalitzada.

El suport a les pràctiques.

En la classe en la qual estic fent les pràctiques, com ja vaig contar a les primeres entrades d'aquest blog, hi ha 26 alumnes. Un d'ells presenta els simptomes clars d'una dislèxia, tot i que encara no se li ha fet l'avaluació pertinent, un altre alumne pateix hiperactivitat i finalment hi ha una alumna que presenta un trastorn greu del llenguatge. 

Els suports que es realitzen per a poder ajudar a aquests infants, consider que estan un poc desorganitzats ja que no se'ls hi presta l'atenció i l'ajuda necessària que jo pens que haurien de rebre. No entenc la dinàmica que duen a terme ja que en ocassions aquests alumnes que he anomenat anteriorment surten fora de l'aula i realitzen amb la PT les activitats encomanades per la mestra, en altres surten de manera individual fora de l'aula i realitzen l'activitat que els hi a preparat la PT i en altres es queden a l'aula amb la PT al seu costat.

El que vull dir es que, sé que la PT realitza aquestes dinàmiques per a poder treballar amb aquests al·lots, però no és una dinàmica fitxa, es a dir, cap setmana la duu a terme de la mateixa manera i pens que aquesta situació desorienta bastant als al·lots. A més a més, únicament treballa amb el nin amb hiperactivitat i la nina amb trastorn greu del llenguatge, però en cap moment ha treballat amb el nin que presenta els simptomes de dislèxia i des de el meu punt de vista necessita més ajuda que els altres dos ja que en la lectoescriptura està totalment perdut.

Per acabar, pens que aquestes dinàmiques o metodologies per a treballar amb aquests nins dintre i fora de l'aula han d'existir segons l'activitat que s'hagi de realitzar i a la vegada per a facilitar la feina a l'alumne. Però aquestes pautes o maneres de treballar haurien de ser fitxes, per exemple: DILLUNS (treballar dintre de l'aula amb la feina de la mestra), DIMARTS (treballar fora de l'aula amb la feina de la mestra)... i totes les setmanes duu a terme aquestes pautes de manera fitxa ja que aquesta situació desorienta bastant als infants i a la vegada els fa anar enderrerits en les feines que es fan a classe, perque la mestra desconeix si la PT  les treurà o no de l'aula i en ocassions no sap si aquell dia podrà explicar alguna cosa o no per a evitar que aquests infants es perdin l'explicació.

Aprendre junts a l'aula.

En aquesta entrada comentaré la "graella de Teresa Huguet", una graella que plasma els tipus de suport que hi pot haver dins una aula amb dos mestres.
Aquesta graella es troba al seu llibre Aprendre junts a l'aula. Una proposta inclusiva (2006).

Teresa huguet (2006) aprendre junts a l’aula from Marina Palmer

En aquesta obra, Teresa Huguet, pretén presentar l'experència d'una escola que ens mostra com, des d'una perspectiva inclusiva, s'atenen a les necessitats educatives de l'alumnat, tot donant criteris, orientacions i instruments per a la construcció d'escoles més compromeses.

Per tant, es tracta d'una graella d'orientació amb la qual Teresa Huguet pretenia ensenyar els diferents tipus de suport que es poden dur a terma dins l'aula, des de intervencions de suport que es poden fer en moments inicials, les quals impliquen poca coordinació entre mestres, fins a modalitats d'autèntic treball cooperatiu dels dos ensenyants dins l'aula.

Anàlisi d'un cas. 6è A

En aquesta entrada presentaré una situació d'aula que ha estat plantejada a una de les classes d'aquesta assignatura i posteriorment faré un petit anàlisi d'aquest cas.

"El grup de 6è A porta una trajectòria molt díficil a causa dels nombrosos canvis de tutors/es que ha viscut. D'aquesta manera, segons la tutora actual, això ha suposat que no presentin un sentiment de grup. Per una altra banda la tutora es queixa de que els alumnes "passen de tot", no li fan cas... La tutora pensa que tota aquesta situació li ve un poc grossa.

Aquest grup està compost per 26 alumnes, dels quals 4 són repetidors que presenten moltes dificultats en lectura i escriptura. Un d'ells presenta conductes disruptives i desvinculació plena de la seva tutora. També trobam un nin amb trastorn general del desenvolupament, que va progressant casa dia un poc més.

La mestra s'esforça molt en adaptar la feina d'aquells nins que presenten problemes, per tal de facilitar-los la feina... Tot i això les seves queixes del grup no es centren en aquests nins, sinó en els 3 nins brillants que, segons ella, no fan tot el que es pot esperar d'ells. Finalment el grup es completa amb 4 nines que són meravelloses en tots els sentits però presenten dificultats en l'àrea de matemàtiques.

Per acabar, cal dir que reben l'ajuda i el suport de l'AD, l'AL i la PT, que dediquen 2 sessions setmanals al grup-classe. Tot i això la mestra considera que es requereixen més sessions de l'equip de suport."

Des del meu punt de vista en aquesta cas no es planteja un model de suport alternatiu ja que no es pot observar l'existència d'un lloc natural d'intervenció a l'aula.
Un altre aspecte que cal millorar és el dels desdoblaments ja que segons la mestra s'ha de reforçar el clima o ambient de grup ja que, degut a que hi ha tants canvis de tutors, l'aula, en aquest sentit, es troba desestructurada. Per tant, també tinguent en compte el gran nombre de dificultats existents dins l'aula, s'hauria de jugar amb els desdoblaments i el suport dins l'aula.

Les famílies de nins amb NEE.

L'arribada d'un fill suposa una font d'il·lusions i pors, i a més si amb aquest també arriba la noticia de que pateix algun tipus de dificultat o limitació, cosa que incrementa la preocupació per el present i el futur.

Aquesta situació, en moltes ocasions, no és ben rebuda per part de la família, començant així un període d'acceptació d'un fill amb necessitats educatives especials.

Aquest tema és molt important, ja que la relació existent entre pares i fills durant el pas d'aquestes fases pot afectar de manera positiva o negativa a l'entorn del seu fill amb NEE. D'aquesta manera els pares que es demostrin satisfets emocionalment seran més competents a l'hora de ajudar al seu fill mitjançant totes les pautes que han de dur a terme segons els professionals. 

El període d'acceptació que he anomenat anteriorment presenta 6 etapes:

- La negació de la deficiència.

- Culpabilitat, responsabilitat personal.

- Depressions com a conseqüència de les etapes anteriors.

- La ira que mostren els pares front als condicionants que presenta la deficiència.

- Els pares es tornen actius, controladors, en la recerca de la fórmula per a accedir a la següent etapa.

- Obtenció del reconeixement explícit de la deficiència del seu fill.

Per acabar, cal dir que la família és molt important per a que la rehabilitació i l'educació del seu fill tengui èxit. 

Aules hospitalàries.

Aquesta serà la darrera entrada que pujaré sobre els treballs realitzats a classe pels meus companys i jo. Esper que tota la informació plantejada al llarg d'aquestes entrades hagi servit d'ajuda en algún cas de recerca d'informació.

En aquest cas, parlarem sobre les aules hospitalàries. Les meves companyes prengueren com exemple l'aula escolar habilitada dins l'Hospital Universitari Son Espases, que es troba a càrrec de dues mestres de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats. 
Aquesta està situada a la planta 1, mòdul B i passadís Q.



Aquesta aula ofereix:
- Continuar el procés educatiu dels infants i els joves ingressats.
- Un espai normalitzador.
- Atenció individualitzada i adequada a l'edat i al nivell de l'alumnat, respectant les seves condicions de salut.
- Coordinació amb el professorat del centre escolar de procedència de l'alumne.
- Atenció educativa dins l'aula o, segons els casos, dins l'habitació.

DEA.

En aquesta entrada parlaré sobre la presentació que vàrem realitzar el meu grup i jo. El tema que tracta són les DEA, alteracions que es presenten en el procés d'adquisició de noves funcions i conductes, i que tenen com a conseqüència l'aparició de dificultats en l'adaptació de l'individu al seu medi.

Podem trobar dues tipologies de dificultats específiques d'aprenentatge, els trastorns greus del llenguatge (TGL) i el trastorns de l'aprenentatge (TA).

Tota la informació anterior i més la podreu trobar en el treball que vàrem realitzar per escrit, que adjunt a continuació:

Per a conèixer un poc més de les DEA i saber exactament les limitacions que presenten els nins que les padeixen a les escoles, a continuació es pot observar un trailer sobre una pel·lícula índia anomenada "Taare Zameen Par" (Estrelles en la terra) que conta la història d'un nin amb necessitats i la gran ajuda que rep d'un mestre que arriba nou a l'escola.



Per acabar, cal dir que hem d'arribar a una escola inclusiva on poguem conviure tots junts i a la vegada treballar amb nins tant amb dificultats específiques d'aprenentatge com sense. D'aquesta manera podem aprendre tots de tots i així garantitzar l'èxit del procés d'ensenyament-aprenentatge.