Dislexia.

En la classe en la qual estic fent pràctiques, com ja he comentat en entrades anteriors, hi ha un nin, el qual, la mestra i altres docents del centre que el tenen com alumne, pensen que pot tenir dislexia. Hi ha una demanda feta per part de la professora amb l'acceptació dels pares, ja que ells, igual que la mestra, observen que presenta un greu retràs pel que fa a la lectoescriptura, si es compara amb la resta de companys de classe o amb nins de la seva edat. A més a més la orientadora del centre i la PT, li han fet un seguiment dins l'aula i afirmen que hi ha un 90% de que aquest nin pugui tenir dislexia.

És cert que, a l'hora de participar a l'aula, a l'hora de donar resposta a certes preguntes que realitza la professora... ell és un dels primers que sempre aixeca la mà ja que sap la resposta, tot i que ell no és espanyol, ja que és holandès.

D'aquesta manera, aquest nin és un exemple clar de que els infants que pateixen dislexia no són "beneits", o van atrasats... com pensa molta gent. L'únic problema que ell presenta es troba en la lectura i en l'escriptura, però la lògica de certes coses, intel·ligència la té molt elevada ja que és un dels que més destaca dins l'aula.