En la classe en la qual estic fent pràctiques, com ja he comentat en entrades anteriors, hi ha un nin, el qual, la mestra i altres docents del centre que el tenen com alumne, pensen que pot tenir dislexia. Hi ha una demanda feta per part de la professora amb l'acceptació dels pares, ja que ells, igual que la mestra, observen que presenta un greu retràs pel que fa a la lectoescriptura, si es compara amb la resta de companys de classe o amb nins de la seva edat. A més a més la orientadora del centre i la PT, li han fet un seguiment dins l'aula i afirmen que hi ha un 90% de que aquest nin pugui tenir dislexia.
És cert que, a l'hora de participar a l'aula, a l'hora de donar resposta a certes preguntes que realitza la professora... ell és un dels primers que sempre aixeca la mà ja que sap la resposta, tot i que ell no és espanyol, ja que és holandès.
D'aquesta manera, aquest nin és un exemple clar de que els infants que pateixen dislexia no són "beneits", o van atrasats... com pensa molta gent. L'únic problema que ell presenta es troba en la lectura i en l'escriptura, però la lògica de certes coses, intel·ligència la té molt elevada ja que és un dels que més destaca dins l'aula.
sábado, 31 de mayo de 2014
Hi ha cordes que no fermen, sinó que alliberen.
Cortometratge "CUERDAS"
Pedro Solís va crear "Cuerdas" inspirat per la seva filla Alejandra per la manera de jugar amb el seu germà Nicolás, afectat per una paràlisis cerebral des de naixament.
Des del meu punt de vista, aquesta historia mostra la importància que té la inclusió dels infants amb aquests problemes, ja que massa tenen sobre ells quan veuen que no poden fer el mateix que la resta dels seus companys, que tenen limitacions... Per tant la interacció i acceptació per part de la resta és molt important.
Per tant, tant el sistema educatiu com tota la societat, hauria de fer el possible per acabar amb les barreres que puguin existir i que frenin a aquests infants. Està clar que les físiques no es poden remediar, però la resta de limitacions es poden disminuir i facilitar-lis així el camí.
Pedro Solís va crear "Cuerdas" inspirat per la seva filla Alejandra per la manera de jugar amb el seu germà Nicolás, afectat per una paràlisis cerebral des de naixament.
Des del meu punt de vista, aquesta historia mostra la importància que té la inclusió dels infants amb aquests problemes, ja que massa tenen sobre ells quan veuen que no poden fer el mateix que la resta dels seus companys, que tenen limitacions... Per tant la interacció i acceptació per part de la resta és molt important.
Per tant, tant el sistema educatiu com tota la societat, hauria de fer el possible per acabar amb les barreres que puguin existir i que frenin a aquests infants. Està clar que les físiques no es poden remediar, però la resta de limitacions es poden disminuir i facilitar-lis així el camí.
Paràlisis cerebral.
En aquesta entrada parlaré d'un cas que hi ha a l'escola on estic fent pràctiques. Es tracta d'un nin d'Educació Infantil que pateix paràlisis cerebral.
Per a recordar un poc que és la paràlisis cerebral, tot i que ja ho vaig comentar a entrades anteriors, és una alteració que afecta al múscul, la postura i el moviment, provocades per alguna lesió en el cervell en desenvolupament. No és una enfermetat sinó un conjunt de condicions que provoquen un mal funcionament de les vies motores en un cervell en desenvolupament i que són permanents i no progresives.
A partir d'aquí puc començar a explicar com és el dia a dia d'aquest infant a l'escola. Aquest nin, al qual anomenarem Miquel presenta aquest problema des de naixament. Quan va començar a anar a l'escoleta varen necessitar incorporar a l'equip docent d'infantil una persona especialitzada en aquests casos, per a poder ajudar-lo a fer front a les seves dificultats. Aquesta persona no es separa d'ell en tot el temps que el nin es troba a l'escola, l'ajuda en totes les classes, està amb ell al menjador, en el patí...
A dia d'avui en Miquel és un infant feliç a l'escola, que té totes les ajudes que necessita, la resta de nins el tracten com a qualsevol, tot i que saben que han d'anar alerta amb ell a l'hora de jugar.
Per a recordar un poc que és la paràlisis cerebral, tot i que ja ho vaig comentar a entrades anteriors, és una alteració que afecta al múscul, la postura i el moviment, provocades per alguna lesió en el cervell en desenvolupament. No és una enfermetat sinó un conjunt de condicions que provoquen un mal funcionament de les vies motores en un cervell en desenvolupament i que són permanents i no progresives.
A partir d'aquí puc començar a explicar com és el dia a dia d'aquest infant a l'escola. Aquest nin, al qual anomenarem Miquel presenta aquest problema des de naixament. Quan va començar a anar a l'escoleta varen necessitar incorporar a l'equip docent d'infantil una persona especialitzada en aquests casos, per a poder ajudar-lo a fer front a les seves dificultats. Aquesta persona no es separa d'ell en tot el temps que el nin es troba a l'escola, l'ajuda en totes les classes, està amb ell al menjador, en el patí...
A dia d'avui en Miquel és un infant feliç a l'escola, que té totes les ajudes que necessita, la resta de nins el tracten com a qualsevol, tot i que saben que han d'anar alerta amb ell a l'hora de jugar.
viernes, 30 de mayo de 2014
Les TIC, molt positives per a l'aprenentatge dels alumnes amb NEE.
Per a reafirmar un poc l'experiència que he comentat en l'entrada anterior, m'agradaria parlar sobre la força que tenen les TIC a l'hora d'ajudar als nins amb NEE en el seu aprenentatge.
Ja que el sistema educatiu actual no sempre està preparat per a promoure l'aprenentatge dels seus alumnes d'una manera personalitzada, existeixen aplicacions, webs i programes a Internet que permeten facilitar l'aprenentatge dels alumnes amb NEE.
Alguns exemples d'aplicacions que permeten fomentar l'educació d'aquests nins poden ser:
- VEO LO QUE LEO: Un software per alumnes amb visió disminuida o ceguera.
- JAWS: Lector de pantalla que converteix el text en so.
A la vegada, en lloc d'emprar aplicacions d'aquest tipus, també nosaltres mateixos podem realitzar-ne amb programes que podem trobar a Internet com:
- EDUCAPLAY
- JCLIC
- EDU365
Ja que el sistema educatiu actual no sempre està preparat per a promoure l'aprenentatge dels seus alumnes d'una manera personalitzada, existeixen aplicacions, webs i programes a Internet que permeten facilitar l'aprenentatge dels alumnes amb NEE.
Alguns exemples d'aplicacions que permeten fomentar l'educació d'aquests nins poden ser:
- VEO LO QUE LEO: Un software per alumnes amb visió disminuida o ceguera.
- JAWS: Lector de pantalla que converteix el text en so.
A la vegada, en lloc d'emprar aplicacions d'aquest tipus, també nosaltres mateixos podem realitzar-ne amb programes que podem trobar a Internet com:
- EDUCAPLAY
- JCLIC
- EDU365
Blog activitats medi.
En aquesta entrada parlaré del blog que vaig crear pels meus alumnes de les pràctiques.
Fa un parell de setmanes vaig explicar als nins de la meva classe el tema del paisatge de l'assignatura de Coneixement del Medi.
Vaig pensar acabar el tema d'una manera diferent a la resta de classes sobre el paisatge que vàrem realitzar. En totes les classes presentava un Power Point explicant el que tocava donar aquell dia i posteriorment els nins realitzaven unes fitxetes sobre allò que havien après.
Durant les meves explicacions amb Power Point em vaig adonar que els nins prestaven més atenció, tenien més interés i més iniciativa, sobretot aquells alumnes que presentaven algun tipus de dificultat, com ja he comentat en entrades anteriors. Per tant, ja que adquirien millor els conceptes i disfrutaven d'aprendre amb aquest sistema, vaig decidir preparar una sèrie d'activitats que els alumnes haurien de realitzar en parelles.
Aquestes activitats les vaig incorporar a un blog que vaig fer expressament per a ells, per a la seva classe i que podreu observar si feis click aquí: PRÀCTIQUES 2nB
Fa un parell de setmanes vaig explicar als nins de la meva classe el tema del paisatge de l'assignatura de Coneixement del Medi.
Vaig pensar acabar el tema d'una manera diferent a la resta de classes sobre el paisatge que vàrem realitzar. En totes les classes presentava un Power Point explicant el que tocava donar aquell dia i posteriorment els nins realitzaven unes fitxetes sobre allò que havien après.
Durant les meves explicacions amb Power Point em vaig adonar que els nins prestaven més atenció, tenien més interés i més iniciativa, sobretot aquells alumnes que presentaven algun tipus de dificultat, com ja he comentat en entrades anteriors. Per tant, ja que adquirien millor els conceptes i disfrutaven d'aprendre amb aquest sistema, vaig decidir preparar una sèrie d'activitats que els alumnes haurien de realitzar en parelles.
Aquestes activitats les vaig incorporar a un blog que vaig fer expressament per a ells, per a la seva classe i que podreu observar si feis click aquí: PRÀCTIQUES 2nB
Són activitats creades a la web de EDUCAPLAY que presenta una gran quantitat de recursos per a dur a terme qualsevol tipus d'activitats totalment dinàmiques pels nins.
Aquesta sessió, que la vaig dur a terme a l'aula d'informàtica, va tenir molt d'èxit ja que va servir per a que els nins fessin feina en grup, aprenguessin i fessin un repàs d'allò que havien après d'una manera diferent i més divertida i a la vegada facilitar i motivar a aquells infants que presenten algun tipus de dificultat.
Línia de comportament.
En aquesta entrada comentaré una tècnica que faig emprar en la classe en la qual estic fent pràctiques. Aquesta tècnica la vaig trobar per Internet mentre cercava mètodes o estratègies per a poder controlar els nins i possar ordre en la classe.
Vaig decidir cercar estratègies per a poder acabar amb aquest desordre ja que a principi de les pràctiques em costava molt que els infants arribessin a fer-me cas, així com li feien a la mestra.
Aquesta tècnica s'anomena "Línia de comportament" i consisteix en pintar una línia a la pissarra de banda a banda i explicar als nins que aquesta línia es pintarà cada dilluns a la pissara i durarà fins al divendres de la mateixa setmana. Si el divendres la línia està més curta de lo normal o directament ja no n'hi ha, hauran de quedar tots a l'hora del patí a fer una fitxa de matemàtiques a classe.
Esta clar que els al·lots han de berenar, per tant, una vegada que han acabat la feineta i queda corregida poden sortir al pati.
Cal dir que de primeres els al·lots no s'ho prenen enserio, però una vegada que veuen que la línia de comportament i el càstig es compleix i han de quedar a la classe a fer una fitxa de matemàtiques, comencen a anar més alerta i a fer més cas.
Vaig decidir cercar estratègies per a poder acabar amb aquest desordre ja que a principi de les pràctiques em costava molt que els infants arribessin a fer-me cas, així com li feien a la mestra.
Aquesta tècnica s'anomena "Línia de comportament" i consisteix en pintar una línia a la pissarra de banda a banda i explicar als nins que aquesta línia es pintarà cada dilluns a la pissara i durarà fins al divendres de la mateixa setmana. Si el divendres la línia està més curta de lo normal o directament ja no n'hi ha, hauran de quedar tots a l'hora del patí a fer una fitxa de matemàtiques a classe.
Esta clar que els al·lots han de berenar, per tant, una vegada que han acabat la feineta i queda corregida poden sortir al pati.
Cal dir que de primeres els al·lots no s'ho prenen enserio, però una vegada que veuen que la línia de comportament i el càstig es compleix i han de quedar a la classe a fer una fitxa de matemàtiques, comencen a anar més alerta i a fer més cas.
miércoles, 28 de mayo de 2014
LOMCE.
A continuació he adjuntat un vídeo que he trobat bastant interessant sobre la LOMCE. Es toquen diferents aspectes sobre aquesta llei, que han creat gran polèmica en tot el món educatiu.
Es tracta d'un vídeo en el qual Francesco Tonucci dona la seva opinió sobre aquesta llei que es pretén impossar.
Francesco Tonucci, també conegut com a Frato, és un pensador, psicopedagògeg i dibuixant italià, autor de molts llibres, articles... sobre el paper dels nins en la societat.
"Una escuela que quiera ser realmente una escuela de todos y para todos, debe preocuparse por ofrecer a todo el mundo aquellas bases, aquellas motivaciones, aquellos modelos culturales imprescindibles :para construirse un patrimonio de conocimientos, de habilidades, de competencias". (Francesco Tonucci)
Emocions i sentiments presents a l'aula.
Una de les coses que més m'ha agradat de les diferents dinàmiques que es duen a terme en l'escola en la qual estic fent pràctiques és com treballen el tema dels sentiments i les emocions dels infants. Empren aquesta dinàmica per a treballar l'expressió oral dels infants sense que aquests s'anadonin i a la vegada interactuen amb ells, coneixent els possibles problemes que puguin tenir, com es senten...
Els alumnes dispossen d'unes "caretes" plastificades que representen diferents sentiments, com poden ser: content, molt content, trist, molt trist, pillo, enamorat, sorprés, rabios... D'aquesta manera, cada matí quan arriben a classe agafen una d'aquestes caretes depenent de com es senten i les possen sobre la seva taula. Posteriorment la professora, abans de començar la classe, passa per cada una de les taules dels alumnes per a observar com es senten i ho comenten amb ells, d'aquesta manera la mestra pot dur un control dels diferents problemes que poden sorgir dins l'aula i a la vegada treballa amb ells la comunicació oral.
Els alumnes dispossen d'unes "caretes" plastificades que representen diferents sentiments, com poden ser: content, molt content, trist, molt trist, pillo, enamorat, sorprés, rabios... D'aquesta manera, cada matí quan arriben a classe agafen una d'aquestes caretes depenent de com es senten i les possen sobre la seva taula. Posteriorment la professora, abans de començar la classe, passa per cada una de les taules dels alumnes per a observar com es senten i ho comenten amb ells, d'aquesta manera la mestra pot dur un control dels diferents problemes que poden sorgir dins l'aula i a la vegada treballa amb ells la comunicació oral.
lunes, 26 de mayo de 2014
XTEC.
La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) és una pàgina web que presenta tot tipus de recursos i d'ajudes pels centres. Presenta un programa anomenat "Suport escolar personalitzat" (SEP), dirigit pel Departament d'Ensenyament per a l'assoliment de l'èxit escolar de tots els alumnes, amb la finalitat de contribuir a donar resposta a les necessitats individuals d'aprenentatge de cada nin i nina.
Si voleu més informació o una descripció més detallada del SEP podeu fer click en la imatge anterior.
Alguns dels recursos que he observat i que he considerat molt interessant són:
- Instruments per a aprendre a aprendre: instruments de treball per a aconseguir una bona gestió d'aula orientada a millorar la capacitat dels alumnes per a aprendre a aprendre i ser autònoms.
- Treball cooperatiu: fer que els alumnes aprenguin a fer feina en grup i cooperar amb la resta.
- Dos mestres a l'aula: pretén atendre i augmentar el suport a tots els alumnes de l'aula, adequant la programació i la intervenció per a garantir una atenció més personalitzada.
El suport a les pràctiques.
En la classe en la qual estic fent les pràctiques, com ja vaig contar a les primeres entrades d'aquest blog, hi ha 26 alumnes. Un d'ells presenta els simptomes clars d'una dislèxia, tot i que encara no se li ha fet l'avaluació pertinent, un altre alumne pateix hiperactivitat i finalment hi ha una alumna que presenta un trastorn greu del llenguatge.
Els suports que es realitzen per a poder ajudar a aquests infants, consider que estan un poc desorganitzats ja que no se'ls hi presta l'atenció i l'ajuda necessària que jo pens que haurien de rebre. No entenc la dinàmica que duen a terme ja que en ocassions aquests alumnes que he anomenat anteriorment surten fora de l'aula i realitzen amb la PT les activitats encomanades per la mestra, en altres surten de manera individual fora de l'aula i realitzen l'activitat que els hi a preparat la PT i en altres es queden a l'aula amb la PT al seu costat.
El que vull dir es que, sé que la PT realitza aquestes dinàmiques per a poder treballar amb aquests al·lots, però no és una dinàmica fitxa, es a dir, cap setmana la duu a terme de la mateixa manera i pens que aquesta situació desorienta bastant als al·lots. A més a més, únicament treballa amb el nin amb hiperactivitat i la nina amb trastorn greu del llenguatge, però en cap moment ha treballat amb el nin que presenta els simptomes de dislèxia i des de el meu punt de vista necessita més ajuda que els altres dos ja que en la lectoescriptura està totalment perdut.
Per acabar, pens que aquestes dinàmiques o metodologies per a treballar amb aquests nins dintre i fora de l'aula han d'existir segons l'activitat que s'hagi de realitzar i a la vegada per a facilitar la feina a l'alumne. Però aquestes pautes o maneres de treballar haurien de ser fitxes, per exemple: DILLUNS (treballar dintre de l'aula amb la feina de la mestra), DIMARTS (treballar fora de l'aula amb la feina de la mestra)... i totes les setmanes duu a terme aquestes pautes de manera fitxa ja que aquesta situació desorienta bastant als infants i a la vegada els fa anar enderrerits en les feines que es fan a classe, perque la mestra desconeix si la PT les treurà o no de l'aula i en ocassions no sap si aquell dia podrà explicar alguna cosa o no per a evitar que aquests infants es perdin l'explicació.
domingo, 25 de mayo de 2014
Aprendre junts a l'aula.
En aquesta entrada comentaré la "graella de Teresa Huguet", una graella que plasma els tipus de suport que hi pot haver dins una aula amb dos mestres.
Aquesta graella es troba al seu llibre Aprendre junts a l'aula. Una proposta inclusiva (2006).
Aquesta graella es troba al seu llibre Aprendre junts a l'aula. Una proposta inclusiva (2006).
Teresa huguet (2006) aprendre junts a l’aula from Marina Palmer
En aquesta obra, Teresa Huguet, pretén presentar l'experència d'una escola que ens mostra com, des d'una perspectiva inclusiva, s'atenen a les necessitats educatives de l'alumnat, tot donant criteris, orientacions i instruments per a la construcció d'escoles més compromeses.
Per tant, es tracta d'una graella d'orientació amb la qual Teresa Huguet pretenia ensenyar els diferents tipus de suport que es poden dur a terma dins l'aula, des de intervencions de suport que es poden fer en moments inicials, les quals impliquen poca coordinació entre mestres, fins a modalitats d'autèntic treball cooperatiu dels dos ensenyants dins l'aula.
En aquesta obra, Teresa Huguet, pretén presentar l'experència d'una escola que ens mostra com, des d'una perspectiva inclusiva, s'atenen a les necessitats educatives de l'alumnat, tot donant criteris, orientacions i instruments per a la construcció d'escoles més compromeses.
Per tant, es tracta d'una graella d'orientació amb la qual Teresa Huguet pretenia ensenyar els diferents tipus de suport que es poden dur a terma dins l'aula, des de intervencions de suport que es poden fer en moments inicials, les quals impliquen poca coordinació entre mestres, fins a modalitats d'autèntic treball cooperatiu dels dos ensenyants dins l'aula.
Anàlisi d'un cas. 6è A
En aquesta entrada presentaré una situació d'aula que ha estat plantejada a una de les classes d'aquesta assignatura i posteriorment faré un petit anàlisi d'aquest cas.
"El grup de 6è A porta una trajectòria molt díficil a causa dels nombrosos canvis de tutors/es que ha viscut. D'aquesta manera, segons la tutora actual, això ha suposat que no presentin un sentiment de grup. Per una altra banda la tutora es queixa de que els alumnes "passen de tot", no li fan cas... La tutora pensa que tota aquesta situació li ve un poc grossa.
Aquest grup està compost per 26 alumnes, dels quals 4 són repetidors que presenten moltes dificultats en lectura i escriptura. Un d'ells presenta conductes disruptives i desvinculació plena de la seva tutora. També trobam un nin amb trastorn general del desenvolupament, que va progressant casa dia un poc més.
La mestra s'esforça molt en adaptar la feina d'aquells nins que presenten problemes, per tal de facilitar-los la feina... Tot i això les seves queixes del grup no es centren en aquests nins, sinó en els 3 nins brillants que, segons ella, no fan tot el que es pot esperar d'ells. Finalment el grup es completa amb 4 nines que són meravelloses en tots els sentits però presenten dificultats en l'àrea de matemàtiques.
Per acabar, cal dir que reben l'ajuda i el suport de l'AD, l'AL i la PT, que dediquen 2 sessions setmanals al grup-classe. Tot i això la mestra considera que es requereixen més sessions de l'equip de suport."
Des del meu punt de vista en aquesta cas no es planteja un model de suport alternatiu ja que no es pot observar l'existència d'un lloc natural d'intervenció a l'aula.
Un altre aspecte que cal millorar és el dels desdoblaments ja que segons la mestra s'ha de reforçar el clima o ambient de grup ja que, degut a que hi ha tants canvis de tutors, l'aula, en aquest sentit, es troba desestructurada. Per tant, també tinguent en compte el gran nombre de dificultats existents dins l'aula, s'hauria de jugar amb els desdoblaments i el suport dins l'aula.
"El grup de 6è A porta una trajectòria molt díficil a causa dels nombrosos canvis de tutors/es que ha viscut. D'aquesta manera, segons la tutora actual, això ha suposat que no presentin un sentiment de grup. Per una altra banda la tutora es queixa de que els alumnes "passen de tot", no li fan cas... La tutora pensa que tota aquesta situació li ve un poc grossa.
Aquest grup està compost per 26 alumnes, dels quals 4 són repetidors que presenten moltes dificultats en lectura i escriptura. Un d'ells presenta conductes disruptives i desvinculació plena de la seva tutora. També trobam un nin amb trastorn general del desenvolupament, que va progressant casa dia un poc més.
La mestra s'esforça molt en adaptar la feina d'aquells nins que presenten problemes, per tal de facilitar-los la feina... Tot i això les seves queixes del grup no es centren en aquests nins, sinó en els 3 nins brillants que, segons ella, no fan tot el que es pot esperar d'ells. Finalment el grup es completa amb 4 nines que són meravelloses en tots els sentits però presenten dificultats en l'àrea de matemàtiques.
Per acabar, cal dir que reben l'ajuda i el suport de l'AD, l'AL i la PT, que dediquen 2 sessions setmanals al grup-classe. Tot i això la mestra considera que es requereixen més sessions de l'equip de suport."
Des del meu punt de vista en aquesta cas no es planteja un model de suport alternatiu ja que no es pot observar l'existència d'un lloc natural d'intervenció a l'aula.
Un altre aspecte que cal millorar és el dels desdoblaments ja que segons la mestra s'ha de reforçar el clima o ambient de grup ja que, degut a que hi ha tants canvis de tutors, l'aula, en aquest sentit, es troba desestructurada. Per tant, també tinguent en compte el gran nombre de dificultats existents dins l'aula, s'hauria de jugar amb els desdoblaments i el suport dins l'aula.
Les famílies de nins amb NEE.
L'arribada d'un fill suposa una font d'il·lusions i pors, i a més si amb aquest també arriba la noticia de que pateix algun tipus de dificultat o limitació, cosa que incrementa la preocupació per el present i el futur.
Aquesta situació, en moltes ocasions, no és ben rebuda per part de la família, començant així un període d'acceptació d'un fill amb necessitats educatives especials.
Aquest tema és molt important, ja que la relació existent entre pares i fills durant el pas d'aquestes fases pot afectar de manera positiva o negativa a l'entorn del seu fill amb NEE. D'aquesta manera els pares que es demostrin satisfets emocionalment seran més competents a l'hora de ajudar al seu fill mitjançant totes les pautes que han de dur a terme segons els professionals.
El període d'acceptació que he anomenat anteriorment presenta 6 etapes:
Aquesta situació, en moltes ocasions, no és ben rebuda per part de la família, començant així un període d'acceptació d'un fill amb necessitats educatives especials.
Aquest tema és molt important, ja que la relació existent entre pares i fills durant el pas d'aquestes fases pot afectar de manera positiva o negativa a l'entorn del seu fill amb NEE. D'aquesta manera els pares que es demostrin satisfets emocionalment seran més competents a l'hora de ajudar al seu fill mitjançant totes les pautes que han de dur a terme segons els professionals. El període d'acceptació que he anomenat anteriorment presenta 6 etapes:
- La negació de la deficiència.
- Culpabilitat, responsabilitat personal.
- Depressions com a conseqüència de les etapes anteriors.
- La ira que mostren els pares front als condicionants que presenta la deficiència.
- Els pares es tornen actius, controladors, en la recerca de la fórmula per a accedir a la següent etapa.
- Obtenció del reconeixement explícit de la deficiència del seu fill.
Per acabar, cal dir que la família és molt important per a que la rehabilitació i l'educació del seu fill tengui èxit.
sábado, 3 de mayo de 2014
Aules hospitalàries.
Aquesta serà la darrera entrada que pujaré sobre els treballs realitzats a classe pels meus companys i jo. Esper que tota la informació plantejada al llarg d'aquestes entrades hagi servit d'ajuda en algún cas de recerca d'informació.
Aquesta està situada a la planta 1, mòdul B i passadís Q.
Aquesta aula ofereix:
- Continuar el procés educatiu dels infants i els joves ingressats.
- Un espai normalitzador.
- Atenció individualitzada i adequada a l'edat i al nivell de l'alumnat, respectant les seves condicions de salut.
- Coordinació amb el professorat del centre escolar de procedència de l'alumne.
- Atenció educativa dins l'aula o, segons els casos, dins l'habitació.
DEA.
En aquesta entrada parlaré sobre la presentació que vàrem realitzar el meu grup i jo. El tema que tracta són les DEA, alteracions que es presenten en el procés d'adquisició de noves funcions i conductes, i que tenen com a conseqüència l'aparició de dificultats en l'adaptació de l'individu al seu medi.
Podem trobar dues tipologies de dificultats específiques d'aprenentatge, els trastorns greus del llenguatge (TGL) i el trastorns de l'aprenentatge (TA).
Tota la informació anterior i més la podreu trobar en el treball que vàrem realitzar per escrit, que adjunt a continuació:
Per acabar, cal dir que hem d'arribar a una escola inclusiva on poguem conviure tots junts i a la vegada treballar amb nins tant amb dificultats específiques d'aprenentatge com sense. D'aquesta manera podem aprendre tots de tots i així garantitzar l'èxit del procés d'ensenyament-aprenentatge.
Podem trobar dues tipologies de dificultats específiques d'aprenentatge, els trastorns greus del llenguatge (TGL) i el trastorns de l'aprenentatge (TA).
Tota la informació anterior i més la podreu trobar en el treball que vàrem realitzar per escrit, que adjunt a continuació:
Per acabar, cal dir que hem d'arribar a una escola inclusiva on poguem conviure tots junts i a la vegada treballar amb nins tant amb dificultats específiques d'aprenentatge com sense. D'aquesta manera podem aprendre tots de tots i així garantitzar l'èxit del procés d'ensenyament-aprenentatge.
sábado, 26 de abril de 2014
TDAH.
En aquesta entrada em centraré amb el Trastorn de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat) que els meus companys de classe presentaren fa una parell de setmanes.
Com sempre abans de començar a parlar sobre allò que més em va cridar l'atenció de la seva presentació del tema, és necessari conèixer d'una manera molt resumida aquest concepte.
Tota la informació que presentaré a continuació prové d'una pàgina web centrada amb el TDAH, es tracta de TDAHYTU. En ella podreu trobar tot tipus d'informació totalment completa i molt bona sobre el TDAH.
A partir d'aquí, el TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per un desenvolupament inapropiat del nivell d'atenció, hiperactivitat-impulsivitat present abans dels 7 anys i que produeix un deteriorament clínicament significatiu en dues o més àrees/aspectes de la vida del nin. Actualment és un dels trastorns més presents en la infància.
En aquesta web també es poden observar una gran quantitat de vídeos informatius, infantils... que parlen sobre aquest trastorn. Els meus companys presentaren el vídeo que podeu veure més abaix, protagonitzat per un nin anomenat Pablo de 7 anys, que pateix aquest trastorn:
Com sempre abans de començar a parlar sobre allò que més em va cridar l'atenció de la seva presentació del tema, és necessari conèixer d'una manera molt resumida aquest concepte.
Tota la informació que presentaré a continuació prové d'una pàgina web centrada amb el TDAH, es tracta de TDAHYTU. En ella podreu trobar tot tipus d'informació totalment completa i molt bona sobre el TDAH.
A partir d'aquí, el TDAH és un trastorn d'origen neurobiològic que es caracteritza per un desenvolupament inapropiat del nivell d'atenció, hiperactivitat-impulsivitat present abans dels 7 anys i que produeix un deteriorament clínicament significatiu en dues o més àrees/aspectes de la vida del nin. Actualment és un dels trastorns més presents en la infància.En aquesta web també es poden observar una gran quantitat de vídeos informatius, infantils... que parlen sobre aquest trastorn. Els meus companys presentaren el vídeo que podeu veure més abaix, protagonitzat per un nin anomenat Pablo de 7 anys, que pateix aquest trastorn:
Trastorns de conducta.
En aquesta entrada tractaré un altre tema duit a terme pels meus companys i a classe, es tracta dels trastorns de conducta.
És un trastorn del comportament, que moltes vegades es diagnostica a la infància, i que es casracteritza per comportaments antisocials que poden incluir la irresponsabilitat, el comportament transgresor, la violació dels drets dels altres i/o l'agressió física cap els altres.
Una vegada que sabem que són els trastorns de conducta, cal dir que una de les coses que més em va cridar l'atenció de la presentació dels meus companys va ser la tècnica de l'economia de fitxes. Es tracta d'una técnica psicològica de modificació conductual, utilitzada principalment amb nins, per a promoure i reforçar les emissions de conductes socialment desitjables, seleccionades i operacionalment definides quan s'inicia el programa. Generalment es tracta de conductes que el nin no realitzaria espontàneament, almenys no tan freqüentment com esperen els que l'eduquen o desitgen modificar la seva conducta.
És un trastorn del comportament, que moltes vegades es diagnostica a la infància, i que es casracteritza per comportaments antisocials que poden incluir la irresponsabilitat, el comportament transgresor, la violació dels drets dels altres i/o l'agressió física cap els altres.
Una vegada que sabem que són els trastorns de conducta, cal dir que una de les coses que més em va cridar l'atenció de la presentació dels meus companys va ser la tècnica de l'economia de fitxes. Es tracta d'una técnica psicològica de modificació conductual, utilitzada principalment amb nins, per a promoure i reforçar les emissions de conductes socialment desitjables, seleccionades i operacionalment definides quan s'inicia el programa. Generalment es tracta de conductes que el nin no realitzaria espontàneament, almenys no tan freqüentment com esperen els que l'eduquen o desitgen modificar la seva conducta.
Taula de bon comportament - Blog Alicia Llanas
Autisme.
L'autisme és un trastorn que afecta al desenvolupament del sistema nerviós. Presenta una sèrie de trets específics:
- Inflexibilitat o adherència als estímuls de l'entorn.
- Absència emocional.
- Dificultats en la imaginació.
- Estereotipació i repetició.
- Soletat.
Per a facilitar la comunicació de les persones que presenten aquests tipus de limitació trobam els pictogrames i el llenguatge bimodal:
ELS PICTOGRAMES
- Representen un objecte, figura...
- Caràcter visual.
- Perceptibles, simples i permanents.
- Recurs comunicatiu.
Aquests serveixen per a estructurar la jornada escolar, facilitar la comprensió dels missatges que transmeten a diari, per desenvolupar activitats cognitives, desenvolupar activitats lingüístiques, regular conductes disruptives i fomentar l'autoregulació emocional.
EL LLENGUATGE BIMODAL
Serveix d'ajuda per al desenvolupament del llenguatge i de la comunicació per a aquells infants que pateixen algún tipus de limitació que els impedeix parlar amb normalitat.
Discapacitat auditiva.
En aquesta entrada parlaré sobre la discapacitat auditiva, un tema presentat pels meus companys de classe. En la seva presentació varen mostrar un vídeo en el qual apareixien dos joves anomenats Joan i Ita, que contaven les seves experiències com a persones amb discapacitat auditiva i com aquesta limitació no els ha impedit seguir endavant i arribar a aconseguir els seus somnis.
La meva intenció era plasmar aquest vídeo del que he parlat aquí, però no l'he trobat, així que faré un breu resum del que és aquesta discapacitat, les seves característiques...
La discapacitat auditiva és un dèficit total o parcial en la percepció auditiva. Si es perd aquesta capacitat de forma parcial s'anomena "hipoacusia" i si es perd per complet es nom "cofosis". Per tant, les persones que la pateixen tendran problemes per a sentir i es veurà afectada la seva capacitat de comunicació. Aquests problemes es poden detectar mitjançant una prova d'audiometria (intensitat i freqüència de sons).
Pot ser una aspecte hereditari, pot aparèixer com a conseqüència d'un traumatisme, d'una malaltia, d'una llarga exposició al soroll o per la ingesta de medicaments massa agresius pel nirvi auditiu.
Finalment, és important saber que depenent del moment en el que es produeix la discapacitat, i en funció de l'adequació del procés educatiu i/o rehabilitador, es trobaràn persones que realitzin lectura labiofacial i que es comuniquen oralment o altres que es comuniquen a través del llenguatge de signes.
La meva intenció era plasmar aquest vídeo del que he parlat aquí, però no l'he trobat, així que faré un breu resum del que és aquesta discapacitat, les seves característiques...
La discapacitat auditiva és un dèficit total o parcial en la percepció auditiva. Si es perd aquesta capacitat de forma parcial s'anomena "hipoacusia" i si es perd per complet es nom "cofosis". Per tant, les persones que la pateixen tendran problemes per a sentir i es veurà afectada la seva capacitat de comunicació. Aquests problemes es poden detectar mitjançant una prova d'audiometria (intensitat i freqüència de sons).
Pot ser una aspecte hereditari, pot aparèixer com a conseqüència d'un traumatisme, d'una malaltia, d'una llarga exposició al soroll o per la ingesta de medicaments massa agresius pel nirvi auditiu.
Finalment, és important saber que depenent del moment en el que es produeix la discapacitat, i en funció de l'adequació del procés educatiu i/o rehabilitador, es trobaràn persones que realitzin lectura labiofacial i que es comuniquen oralment o altres que es comuniquen a través del llenguatge de signes.
domingo, 13 de abril de 2014
Superdotats.
En aquesta entrada tractaré el tema dels superdotats, presentat a classe pels meus companys.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) una persona superdotada és aquella que conta amb un coeficient intel·lectual superior a 130''. Tot i això, reconèixer a un nin superdotat no és fasil. Tan sols un 2% de la població infantil iguala o supera el coeficient intel·lectual per a ser qualificat com a tal i quasi la meitat solen ser nins problemàtics amb baix rendiment acadèmic i en alguns casos, fracàs escolar.
Si no es detecta a temps el nin es pot sentir desmotivat i es pot aburrir a l'escola. A més, el professorat no sol estar preparat per a identificar aquesta qualitat i no saben potenciar les seves capacitats.
A Estats Units tenen una gran experència en l'educació a nins superdotats. Fa 20 anys que publiquen programes educatius d'aquest tipus. Actualment el model més acceptat és el creat pel doctor Joseph Renzulli.
Aquest especialista estableix el model dels tres anells on s'analitzen les característiques que l'individu superdotat ha de presentar per a ser considerat com a tal:
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) una persona superdotada és aquella que conta amb un coeficient intel·lectual superior a 130''. Tot i això, reconèixer a un nin superdotat no és fasil. Tan sols un 2% de la població infantil iguala o supera el coeficient intel·lectual per a ser qualificat com a tal i quasi la meitat solen ser nins problemàtics amb baix rendiment acadèmic i en alguns casos, fracàs escolar.
Si no es detecta a temps el nin es pot sentir desmotivat i es pot aburrir a l'escola. A més, el professorat no sol estar preparat per a identificar aquesta qualitat i no saben potenciar les seves capacitats.
A Estats Units tenen una gran experència en l'educació a nins superdotats. Fa 20 anys que publiquen programes educatius d'aquest tipus. Actualment el model més acceptat és el creat pel doctor Joseph Renzulli.
Aquest especialista estableix el model dels tres anells on s'analitzen les característiques que l'individu superdotat ha de presentar per a ser considerat com a tal:
1. Capacitat intel·lectual superior a la mitja.
2. Alt grau de dedicació a les tasques.
3. Alts graus de creativitat.
Discapacitat intel·lectual.
En aquesta entrada parlaré sobre la discapacitat intel·lectual.
Es tracta d'una discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa que es manifesta en habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Es a dir, implica una limitació en les habilitats que la persona aprèn per a funcionar en la seva vida diària i que li permeten respondre en distintes situacions i en llocs (contextes) diferents.
El següent vídeo va ser mostrat en la presentació que els meus companys feren sobre el tema. És una iniciativa que parteix de la fundació "AMPANS", una fundació que es compromet amb les persones amb discapacitat intel·lectual.
Per tant, la seva misió és treballar per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual de la zona en la qual es troba aquesta fundació, creant i gestionant centres, serveis... amb criteris d'eficiència i eficàcia.
A les Illes Balears un exemple clar de fundació que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual és la fundació "Mater Misericordiae".
Discapacitat motora.
En aquesta entrada parlaré sobre la discapacitat motora, un altre tema presentat a classe pels meus companys.
La discapacitat motora és un grup d'alteracions, conseqüència de distintes disfuncions produïdes en els sistemes que desenvolupen el moviment (aparell locomotor). L'afectació pot variar en tipus i grau, tinguent en comú que pot limitar algunes de les activitats que realitzen altres persones de la seva mateixa edat cronològica.
Com he dit abans hi ha diferents tipus:
- Espina bífida: malformació de la columna.
- Paràl·lisi cerebral: trastorns en la visió, llenguatge, desenvolupament...
- Distròfia muscul·lar
El que més em va cridar l'atenció varen ser els diferents sistemes de comunicació que les persones que pateixen discapacitat motora feien servir per a poder comunicar-se:
- S.P.C.
- Sistema Bliss: ús de diferents símbols. Adequat per a edats més altes.
A partir d'aquests símbols les persones que patien aquesta discapacitat tenien la posibilitat de comunicar-se amb la resta. Inclús s'han anat escrivint diccionaris basant-se en aquests sistemes per a que les persones que el desconeguin puguin comunicar-se amb els discapacitats motors.
La deficiència visual.
En aquesta entrada presentaré el primer tema tractat pels meus companys de classe: LA DEFICIÈNCIA VISUAL.
Abans de començar és necessari conèixer el concepte de deficiència visual. Segons la definició proporcionada per la ONCE, parlam de persones amb ceguera quan ens referim a aquelles persones que no veuen res en absolut o tan sols tenen una lleugera percepció de la llum.
A partir d'aquí m'agradaria centrar-me en el vídeo de la ONCE que varen mostrar en la presentació, un vídeo que personalment em va agradar molt i em va cridar molt l'atenció.
Es tracta d'un vídeo titulat "El color de les flors" en el qual apareix com a protagonista un nin petit anomenat Diego que és ceg de naixement. A aquest nin se li presenta un repte dins l'aula, ha d'explicar una cosa que mai ha vist: el color de les flors. Però tot i això ell no es deixa vèncer per la seva limitació i surt endavant realitzant igual que la resta dels seus companys la feina que se li ha plantejat.
El que més em va cridar l'atenció va ser la força del nin davant aquest problema. No va posar com excusa en cap moment la seva deficiència per tal de no fer la feina. Al contrari, ell cercava la manera de poder fer-ho sense haver de dir: NO PUC PERQUE SOC CEG!
Inclús els seus companys o pares el podrien haver ajudat a fer la feina diguent-li de quin color eren les flors... Però no, ell no va consentir que els altres li donassin la respota correcta ja que per a ell no ho era, no ho havia vist mai. Finalment va realitzar la feina amb la seva veritat, guiant-se a partir d'altres sentits, en aquest cas l'oïda.
Per tant, com a conclusió, pens que tot i que la resposta del nin a la feina no va ser la correcta, s'ha de tenir en compte que per a ell, amb la seva deficiència visual, si que ho era. No es pot donar per dolenta la feina realitzada per aquest nin en aquest cas. El que vull dir amb això és que els mestres han de saber presentar diferents maneres o posibilitats d'avaluació davant aquests nins segons les feines que se'ls mani a fer.
Abans de començar és necessari conèixer el concepte de deficiència visual. Segons la definició proporcionada per la ONCE, parlam de persones amb ceguera quan ens referim a aquelles persones que no veuen res en absolut o tan sols tenen una lleugera percepció de la llum.
A partir d'aquí m'agradaria centrar-me en el vídeo de la ONCE que varen mostrar en la presentació, un vídeo que personalment em va agradar molt i em va cridar molt l'atenció.
Es tracta d'un vídeo titulat "El color de les flors" en el qual apareix com a protagonista un nin petit anomenat Diego que és ceg de naixement. A aquest nin se li presenta un repte dins l'aula, ha d'explicar una cosa que mai ha vist: el color de les flors. Però tot i això ell no es deixa vèncer per la seva limitació i surt endavant realitzant igual que la resta dels seus companys la feina que se li ha plantejat.
El que més em va cridar l'atenció va ser la força del nin davant aquest problema. No va posar com excusa en cap moment la seva deficiència per tal de no fer la feina. Al contrari, ell cercava la manera de poder fer-ho sense haver de dir: NO PUC PERQUE SOC CEG!
Inclús els seus companys o pares el podrien haver ajudat a fer la feina diguent-li de quin color eren les flors... Però no, ell no va consentir que els altres li donassin la respota correcta ja que per a ell no ho era, no ho havia vist mai. Finalment va realitzar la feina amb la seva veritat, guiant-se a partir d'altres sentits, en aquest cas l'oïda.
Per tant, com a conclusió, pens que tot i que la resposta del nin a la feina no va ser la correcta, s'ha de tenir en compte que per a ell, amb la seva deficiència visual, si que ho era. No es pot donar per dolenta la feina realitzada per aquest nin en aquest cas. El que vull dir amb això és que els mestres han de saber presentar diferents maneres o posibilitats d'avaluació davant aquests nins segons les feines que se'ls mani a fer.
Fundació "Mis talentos". Educació Inclusiva
Aquesta fundació té en compte les necessitats educatives dels infants a nivell mundial, però es centra en el seu país d'origen, que és Xile. A Xile es decanta de les escoles a tots aquells infants que presenten algún tipus de dificultat (autisme, síndrome de down...). Per tant, aquesta fundació el que pretén és acabar amb aquesta discriminació a les escoles xilenes i poder educar a aquests infants amb el mateix dret que tenen els altres.
La darrera campanya realitzada per la Fundació "Mis talentos" contra aquesta situació ha rebut molta implicació per part del seu país i també per part d'altres països que estan molt implicats en la causa:
Per acabar diré que és molt trist que avui en dia molts països encara presentin aquestes situacions. Per tant si a algú li interessa prestar ajuda a aquesta fundació que faci click aquí ------ COL·LABORA AMB XILE
Filosofia en les aules... Ensenyem a pensar !
En aquesta entrada parlaré sobre el paper de la filosofia en l'educació, tema que va presentar la filòsofa catalana que va assistir a la UIB la pasada setmana a realitzar una conferència sobre aquest tema.
L'assignatura de filosofia és coneguda, en el currículum escolar de secundària, com aquella assignatura que es limita a ensenyar les diferents corrents de pensament que han aparegut al llarg de la història.
Des del meu punt de vista, la filosofia hauria d'estar present des de l'etapa infantil del nin, no com una assignatura en sí, sinó que hauria d'aparèixer d'una manera més lleu a partir de valors, del pensament crític i de la reflexió crítica dels infants.
Els nins de bén petits sempre demanen el perque de les coses, ja que volen conèixer com funciona el món i tenen molta curiositat per totes les coses que el rodetgen.
Per tant la filosofia a les aules es pot convertir en alguna cosa més que una gran llista de pensadors amb les seves teories, pot convertir-se en un espai on els infants formin debats, es plantegin dubtes i conflictes que han de resoldre a partir d'una reflexió individual i, posteriorment conjunta, prenguin la capacitat de criticar, dialogar... I a la vegada es podria convertir en un concepte transversal que es dugués a terme en totes les assignatures.
LA FILOSOFIA NO S'APRÈN, ES PRACTICA.
martes, 25 de marzo de 2014
Problemàtica de l'equip de Suport a l'escola.
En aquesta entrada parlaré un poc sobre un tema que presenta molta polèmica en el centre en el qual hem trob fent les pràctiques.
Com ja he contat en entrades anteriors, estic fent les pràctiques a una petita escola de poble, en el 1er cicle de Primària i en la meva aula hi ha una sèrie de nins que estan esperant que els hi realitzin un estudi sobre si presenten o no algun tipus de problema en el seu aprenentatge.
La problemàtica sorgeix en el fet de que aquests infants i les seves famílies, tal i com m'ha informat la meva tutoria, duen uns 3 mesos aproximadament esperant a que l'equip de suport del centre els hi faci les proves pertinents per a saber si aquests alumnes requereix o no d'una sèrie d'adaptacions curriculars...
La resposta de l'equip de suport a les nombroses queixes és que el més important per a ells en aquests moments es atendre a les necessitats que presenten els alumnes de 6è ja que aquests el proper any passen a l'institut i per tant requereixen d'uns estudis i una preparació més important que la de la resta.
Des del meu punt de vista, crec que els arguments que fa l'equip directiu no són del tot certs ja que consider que tots els alumnes i els seus problemes són igual d'importants, tinguin la dificultat que tinguin. Estar clar que uns necessitaran més ajuda que altres, però la importància i el temps que requereixen són iguals per a tots. Inclús m'atrevesc a dir que els infants de 1er cicle encara es troben en l'etapa madurativa i per tant, intentar arreglar, millorar o establir una sèrie de pautes a una edat tan temprana serà millor i més afectiva a la llarga.
Com ja he contat en entrades anteriors, estic fent les pràctiques a una petita escola de poble, en el 1er cicle de Primària i en la meva aula hi ha una sèrie de nins que estan esperant que els hi realitzin un estudi sobre si presenten o no algun tipus de problema en el seu aprenentatge.
La problemàtica sorgeix en el fet de que aquests infants i les seves famílies, tal i com m'ha informat la meva tutoria, duen uns 3 mesos aproximadament esperant a que l'equip de suport del centre els hi faci les proves pertinents per a saber si aquests alumnes requereix o no d'una sèrie d'adaptacions curriculars...
La resposta de l'equip de suport a les nombroses queixes és que el més important per a ells en aquests moments es atendre a les necessitats que presenten els alumnes de 6è ja que aquests el proper any passen a l'institut i per tant requereixen d'uns estudis i una preparació més important que la de la resta.
Des del meu punt de vista, crec que els arguments que fa l'equip directiu no són del tot certs ja que consider que tots els alumnes i els seus problemes són igual d'importants, tinguin la dificultat que tinguin. Estar clar que uns necessitaran més ajuda que altres, però la importància i el temps que requereixen són iguals per a tots. Inclús m'atrevesc a dir que els infants de 1er cicle encara es troben en l'etapa madurativa i per tant, intentar arreglar, millorar o establir una sèrie de pautes a una edat tan temprana serà millor i més afectiva a la llarga.
Xerrada amb l'Organització Mater Misericordiae.
Per a informació general: http://www.orgmater.org/opencms/mater_ca/
Per a treballs i activitats: http://www.mater.org.es/opencms/treballinatura_ca/
Alguns dels aspectes que es varen tractar en la xerrada a la UIB puc destacar els següents a partir d'un petit resum:
Mater Misericordiae és una organització sense ànim de lucre que treballa amb persones amb discapacitat intelectual des de que neixen fins que tornen vells.
En aquesta organització intenten potenciar:
- Les seves habilitats.
- Nivell cognitius.
- La seva autonomia.
- La seva qualitat de vida.
La feina de la gent de Mater Misericordiae és la de encarregar-se de la millora en la qualitat de vida de totes les persones que en formen part.
Alguns dels serveis que presenten per a poder fer front a aquestes necessitats són:
- Atenció temprana.
- Educació Especial / Aules ASCE
- Transició a la vida adulta.
- Centre ocupacional.
- Centre de dia (hi assisteixen les persones més afectades per la discapacitat, un exemple seria la gent més major).
- Residència.
- Vivenda tutelada.
- Centre especial de feina (CEE).
- Inserció laboral.
Pel que fa a la inserció en el món laboral, cal destacar:
- La formació: cursos SOIB, Ministeri d'Educació, LEADER...
- Inserció laboral: per una banda els usuaris (treballar habilitats pre-laborals, acompanyament, gestió de documentació, recursos...) i per una altra banda les empreses (donar a conèixer els perfils, els serveis, assessoraments, ajudes i bonificacions).
I per acabar, cal comentar un projecte que duen a terme en l'actualitat tots els adolescents amb discapacitat intelectual que formen part d'aquesta organització. El projecte rep el nom de "Vull ser autònom", en ell les habilitats que treballen són:
- Habilitat social, higiene i imatge, autodeterminació...
- Transport públic i recursos comunitaris.
- Moneda i horaris.
- Companyerisme / empatia
- Autoestima.
- Alimentació / deports / estil de vida
Entrevista a una directora. Diari de Mallorca
En aquesta entrada comentaré un poc una entrevista a la directora de l'escola "CEIP Els Tamarells" la qual afirma que la principal necessitat del centre és la de professorat de suport per atendre tanta diversitat.
Es tracta d'una escola amb 397 alumnes i 32 professors, situada a s'Arenal, una zona molt turística de Mallorca i "aquesta podria ser una de les principals causes de la necessitat de professorat de suport", segons declara M. Magdalena Amer Forteza, la directora del centre.
El problema parteix del "factor turisme" del que parlava abans. La majoria de la població de la zona treballa a l'hoteleria, per tant només una part de l'any. D'aquesta manera molts pares, durant els mesos de l'hivern que coincideixen majoritariament en l'any acadèmic, es veuen obligats a canviar de domicili pel tema de la feina. Això dóna pas a una sèrie de baixes en l'escola.
A la vegada que es produeixen tantes baixes, també hi ha un gran nombre d'altes, inclús superior al nombre de baixes. La majoria d'aquests alumnes són infants de fora de Mallorca, amb altres nacionalitats... Aquest fet és totalment al contrari a l'anterior, gent de fora ve a probar sort amb la feina a la illa pel fet de que és una zona turística i rica en aquest aspecte.
El fet d'aquest gran nombre d'altes representa el desenvolupament d'un pla d'acollida que comença amb l'entrevista inicial amb la família i segueix amb l'avaluació inicial dels coneixements de l'alumne i la detecció de les possibles necessitats.
D'aquesta manera, i per acabar, la directora del centre en aquesta entrevista reivindica la necessitat de professorat de suport ja que l'organització per a atendre tanta diversitat ho requereix (desdoblaments de classes, confecció de petits i mitjans grups segons les necessitats i realització de tallers a cada cicle.).
Noticia del Diari de Mallorca - Secció "Diari de l'escola". (19/03/14)
Títol article: "La principal necessitat és la de professorat de suport per atendre tanta diversitat".
(Biel Gomila, Palma)
Es tracta d'una escola amb 397 alumnes i 32 professors, situada a s'Arenal, una zona molt turística de Mallorca i "aquesta podria ser una de les principals causes de la necessitat de professorat de suport", segons declara M. Magdalena Amer Forteza, la directora del centre.
El problema parteix del "factor turisme" del que parlava abans. La majoria de la població de la zona treballa a l'hoteleria, per tant només una part de l'any. D'aquesta manera molts pares, durant els mesos de l'hivern que coincideixen majoritariament en l'any acadèmic, es veuen obligats a canviar de domicili pel tema de la feina. Això dóna pas a una sèrie de baixes en l'escola.
A la vegada que es produeixen tantes baixes, també hi ha un gran nombre d'altes, inclús superior al nombre de baixes. La majoria d'aquests alumnes són infants de fora de Mallorca, amb altres nacionalitats... Aquest fet és totalment al contrari a l'anterior, gent de fora ve a probar sort amb la feina a la illa pel fet de que és una zona turística i rica en aquest aspecte.
El fet d'aquest gran nombre d'altes representa el desenvolupament d'un pla d'acollida que comença amb l'entrevista inicial amb la família i segueix amb l'avaluació inicial dels coneixements de l'alumne i la detecció de les possibles necessitats.
D'aquesta manera, i per acabar, la directora del centre en aquesta entrevista reivindica la necessitat de professorat de suport ja que l'organització per a atendre tanta diversitat ho requereix (desdoblaments de classes, confecció de petits i mitjans grups segons les necessitats i realització de tallers a cada cicle.).
Noticia del Diari de Mallorca - Secció "Diari de l'escola". (19/03/14)
Títol article: "La principal necessitat és la de professorat de suport per atendre tanta diversitat".
(Biel Gomila, Palma)
lunes, 17 de marzo de 2014
App per a nins amb Necessitats Educatives Especials.
En aquesta entrada parlaré sobre una notícia publicada dia 16 de juny del 2013 a la pàgina web "El Correo" ( www.elcorreo.com ). Aquesta notícia va ser titulada com "Una app per a nins amb una Necessitat Educativa Especial" i com bé indica el títol es tracta de la creació d'una aplicació per a mòvils, tablets i ordenadors destinada a nins que pateixen un Trastorn de l'Espectre Autista o Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, però també pot servir en l'educació d'altres nins, tot i que no tenguin cap tipus de problema.
Link de la notícia: http://www.elcorreo.com/salud/psicologia/20130716/movil-tdah-autismo-aprendizaje-201307141851-rc.html
Link de la notícia: http://www.elcorreo.com/salud/psicologia/20130716/movil-tdah-autismo-aprendizaje-201307141851-rc.html
 |
| Escena de la pel·lícula documental sobre l'autisme "Over the Hills and Far Away" |
Aquesta iniciativa parteix d'un projecte dels alumnes de 3r del Grau en Educació Primària amb menció en Necessitats Educatives Específiques, de la Universitat Pontificia de Salamanca i es va presentar en societat el passat mes d'agost. La idea d'aquesta app, anomenada TINEPET, es basa en una mascota virtual que dóna una sèrie d'ordres senzilles, de manera que l'usuari, si les va entenent, pot anar avançant. Aquesta eina presenta diverses categories que treballen diferents habilitats, algunes per a millorar dèficits de comunicació i altres per a seqüenciar les activitats diaries i fomentar la memòria a curt termini.
Des del meu punt de vista, es tracta d'una bona iniciativa ja que avui en dia es pot observar que les noves tecnologies tenen un pès molt important en la societat, la majoria de les coses parteixen d'aquestes i els infants estàn molt entregats a elles. Per tant la creació d'una aplicació o un joc d'aquest tipus per a nins amb dificultats és un molt bon recurs ja que és una estratègia més dinàmica per a ells, consisteix en rebre una ajuda positiva per a ells jugant i sense que ells en siguin conscients. Aquests nins necessiten maneres diferents d'ajuda, allunyades de les típiques intervencions que reben i per tant pens que amb la creació d'aquesta aplicació es pot cobrir aquesta carència i pot supossar el començament de moltes més aplicacions que permetin aquest tipus d'ajuda. Aixi que, i per acabar, esper que tengui molt d'èxit i ajudi a molts nins que ho necessiten.
Aquí es pot observar un vídeo documental de la Universitat Pontificia de Salamanca que presenta el projecte TINEPET:
En aquest link es pot trobar informació sobre l'aplicació i la seva descàrrega:
El joc de la NASA.
En aquesta entrada comentaré una de les activitats que vàrem realitzar a una de les classes d'aquesta assignatura. Aquesta activitat reb el nom de "El joc de la NASA" i des del meu punt de vista es tracta d'una manera molt bona i dinàmica de veure com les decisions preses en equip són més encertades que les decisions preses de forma individual, i que el treball en equip, en general, és més eficaç que el treball individual.
Consider que és una eina molt bona i que, per tant, moltes escoles la podrien utilitzar com a joc per a que els nins vegin la importància que té el treball en grup i l'èxit que té aquest. També promou positivament a que els nins, sobre tot els que presenten algún tipus de necessitat educativa, siguin conscients de que poden demanar ajuda als seus companys si tenen algun tipus de dubte per tal de resoldrer-ho i no tenir por a fer-ho, ja que d'aquesta manera aprenen tant ells com els altres als quals demana ajuda.
Aquest joc parteix d'una història que es pot veure a continuació:
Una vegada llegida cada persona ha de fer una classificació dels objectes de major a menor importància, segons la opinió individual de cada un. Aquesta classificació és quantitativa.
Seguidament es presenta part de la plantilla de classificació. Aquest seria l'exemple que jo vaig realitzar i finalment apareix la interpretació dels resultats i les conclusions pertinents:
Consider que és una eina molt bona i que, per tant, moltes escoles la podrien utilitzar com a joc per a que els nins vegin la importància que té el treball en grup i l'èxit que té aquest. També promou positivament a que els nins, sobre tot els que presenten algún tipus de necessitat educativa, siguin conscients de que poden demanar ajuda als seus companys si tenen algun tipus de dubte per tal de resoldrer-ho i no tenir por a fer-ho, ja que d'aquesta manera aprenen tant ells com els altres als quals demana ajuda.
lunes, 10 de marzo de 2014
Inici de les pràctiques.
En aquesta entrada parlaré sobre l'inici de les meves pràctiques a una escola, la classe i els alumnes amb els quals conviuré durant els 3 mesos que duren les pràctiques, la metodologia que segueixen els infants a partir de la visió que he tingut aquesta primera setmana...
D'aquesta manera, partint d'aquesta entrada inicial de les pràctiques podré fer una reflexió i comparació al final del blog a partir de totes les entrades que vagi pujant sobre les vivències que tindré a l'escola.
Per començar amb la descripció detallada d'aquests primers dies, cal dir que l'escola en la qual hem trob està situada a les afores de Palma, es a dir, es tracta d'una escola "de poble". Pel que he pogut observar i també segons la meva opinió, pens que aquest tipus d'escoles són més familiars i acollidores que les del centre de Palma ja que es podria dir que pel fet de trobar-se a un poble la majoria de les famílies es conèixen entre elles, amb els professors i amb els nins. Per norma tots els nins conèixen a tots els mestres i viceversa. Dic tot això perque segons el que he pogut observar aquests dies a l'escola i a partir de les meves vivències de més petita a l'escola que jo anava (centre de Palma) hi ha una gran diferència pel que fa a aquest aspecte.
Deixant un poc de costat la reflexió anterior, parlaré un poc de l'aula a la qual estic. Es tracta d'una aula de 1er cicle de Primària, concretament 2n de Primària. En aquesta classe hi ha 26 nins d'entre 7 i 8 anys. D'aquests 26 alumnes n'hi ha un d'ells que té 9 anys i ha repetit per certs problemes d'autoestima i aprenentatge, a la vegada hi ha un altre alumne al qual observaren certes dificultats en l'escriptura i la lectura en diferents àrees, d'aquesta manera procediren a la demanda de suport per a estudiar el cas i posteriorment si era necessari diagnosticar el problema. Cal dir que aquest cas encara està en estudi.
En general es tracta d'un curs que presenta un bon clima de companyerisme i educació, que tenen un bon ritme d'aprenentatge i casi no presenten dificultats en les distintes àrees.
Pel que fa a la metodologia, aquesta m'ha sorprès bastant ja que es tenen molt en compte els sentiments dels infants. Un exemple és la rutina que duen a terme cada dematí. Els alumnes quan entren a l'aula tot d'una agafen una etiqueta que posteriorment enganxen a les seves taules. Aquestes etiquetes presenten un dibuix d'una cara que representa distints sentiments (sorprès, trist, molt content, enamorat...). D'aquesta manera cada dematí la mestra observa les etiquetes que han posat els nins a les seves taules i ho comenten entre tots.
Pens que aquesta activitat és una bona eina per a crear un bon clima d'aula, per a motivar als nins, per allunyar-los de la rutina diaria de llibres i més llibres i per a que els nins entenguin que l'escola no només és un lloc on van a estudiar, aprendre, a que els renyin... Sinó que també és una segona casa per a ells i que d'aquesta manera es sentin bé, sentin que els poden ajudar amb els seus problemes... A la vegada, amb aquesta activitat, els infants es conèixen entre ells i conèixen els sentiments dels seus companys.
Ens coneixem bé.
Benvinguts al meu blog dedicat a l'assignatura d'Atenció a l'Alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu a l'Escola.
Aquest blog serà una eina reflexiva en la que podreu observar els temes teòrics duits a terme en les sessions de l'assignatura a la UIB, les diferents exposicions dels treballs presentats a classe i finalment algunes de les meves experiències viscudes a l'escola en la qual faig pràctiques.
A continuació, abans de començar amb el blog es necessari fer una petita presentació:
Em dic Marina Palmer Nigorra i tenc 20 anys. Actualment estic cursant 3r d'Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears i com ja he anomenat anteriorment estic realitzant les pràctiques a una escola pública de Mallorca.
La principal qualitat que tenc és que soc una persona molt ordenada i des del meu punt de vista bastant responsable. Per una altra banda el principal defecte que tenc és que soc molt nerviosa.
Allò que més m'agrada dels altres és que hem tenguin en compte, m'escoltin quant xerri...
Allò que menys m'agrada dels altres és que hem menospressiïn o intentin fer-me mal.
Pens que soc bona amb les noves tecnologies, m'agrada tot allò que té que veure amb crear eines o materials amb les noves tecnologies... Cosa que pens que és un punt positiu per a la meva futura feina com a mestra.
I al contrari, pens que soc dolenta amb tot allò que té que veure amb el món de l'esport, ja que des de que era petita l'Educació Física a l'escola o qualsevol esport no era un punt a favor per a mi.
La meva afició favorita és escoltar música i a la vegada, sempre que hem sigui possible, assistir als concerts dels meus cantants o grups preferits.
Finalment, he escollit aquesta menció perque pens que pot servir-me de molt en el meu futur ja que hem pot proporcionar les eines i estratègies necessàries per a poder fer front a les diferents situacions que poden sorgir-me com a mestre i d'aquesta manera pens que seria molt positiu poder formar-me en aquest sentit i conèixer els diferents mètodes que es poden utilitzar per tal de tenir èxit en aquesta feina.
Aquest blog serà una eina reflexiva en la que podreu observar els temes teòrics duits a terme en les sessions de l'assignatura a la UIB, les diferents exposicions dels treballs presentats a classe i finalment algunes de les meves experiències viscudes a l'escola en la qual faig pràctiques.
A continuació, abans de començar amb el blog es necessari fer una petita presentació:
Em dic Marina Palmer Nigorra i tenc 20 anys. Actualment estic cursant 3r d'Educació Primària a la Universitat de les Illes Balears i com ja he anomenat anteriorment estic realitzant les pràctiques a una escola pública de Mallorca.
La principal qualitat que tenc és que soc una persona molt ordenada i des del meu punt de vista bastant responsable. Per una altra banda el principal defecte que tenc és que soc molt nerviosa.
Allò que més m'agrada dels altres és que hem tenguin en compte, m'escoltin quant xerri...
Allò que menys m'agrada dels altres és que hem menospressiïn o intentin fer-me mal.
Pens que soc bona amb les noves tecnologies, m'agrada tot allò que té que veure amb crear eines o materials amb les noves tecnologies... Cosa que pens que és un punt positiu per a la meva futura feina com a mestra.
I al contrari, pens que soc dolenta amb tot allò que té que veure amb el món de l'esport, ja que des de que era petita l'Educació Física a l'escola o qualsevol esport no era un punt a favor per a mi.
La meva afició favorita és escoltar música i a la vegada, sempre que hem sigui possible, assistir als concerts dels meus cantants o grups preferits.
Finalment, he escollit aquesta menció perque pens que pot servir-me de molt en el meu futur ja que hem pot proporcionar les eines i estratègies necessàries per a poder fer front a les diferents situacions que poden sorgir-me com a mestre i d'aquesta manera pens que seria molt positiu poder formar-me en aquest sentit i conèixer els diferents mètodes que es poden utilitzar per tal de tenir èxit en aquesta feina.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)